Tres anys després de la data exacta en què Metges de Catalunya (MC) arribava als 100 anys -27 març de 2020- el sindicat mèdic més antic d’Europa ha pogut commemorar el seu centenari, ajornat fins a tres ocasions a causa de la pandèmia. Més de 500 persones han assistit a l’acte celebrat aquest dijous al Palau de la Música Catalana que ha comptat amb la presència del conseller de Salut, Manel Balcells, qui ha representat també el Govern de la Generalitat, i de la vicepresidenta segona del Parlament, Assumpta Escarp, en representació de la seu de la sobirania del poble de Catalunya. Així mateix, han assistit a l’acte els alts càrrecs del Departament de Salut, el Servei Català de la Salut (CatSalut) i l’Institut Català de la Salut (ICS), exconsellers de Salut, així com representants dels col·legis professionals, societats científiques, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears i altres entitats sanitàries catalanes.
La periodista Ana Boadas ha estat l’encarrega de conduir l’acte, dividit en tres taules rodones i l’actuació musical de la coral Gospel Vallès. El president de MC, Jordi Cruz, ha ofert el discurs inaugural i ha presentat el sindicat com una organització “transversal i profundament democràtica” que des dels seus inicis “ha treballat pel benestar dels metges i metgesses del país, però també per contribuir a la millor organització del sistema sanitari públic”. Cruz ha destacat la presència a l’acte dels familiars de Pere Mas Oliver, secretari general del sindicat durant els anys vint i trenta que va traslladar el testimoni del Sindicat de Metges de Catalunya (SMS) als facultatius que a finals dels anys setanta, amb la recuperació de la democràcia, van reflotar l’organització.
Precisament, la història de MC ha estat la protagonista de la primera taula rodona. El mateix Jordi Cruz i l’historiador Josep Lluís Martín i Berbois, autor del llibre “Metges de Catalunya 1920-2020. Cent anys de medicina, sindicalisme i país”, han repassat els fets més destacats de la fundació, els primers anys de vida i les fites d’una organització sindical professional que “ha sobreviscut a tres dictadures i dues clausures”. El 27 de març de 1920 es constitueix oficialment el Sindicat de Metges de Catalunya (SMC) a l’Ateneu Empordanès de Barcelona.
500 metges assisteixen a l’acte de presentació amb les autoritats polítiques del moment. La nova organització creix ràpidament i en pocs mesos compta amb el 70% dels facultatius catalans afiliats. Des del primer moment, l’entitat té la voluntat de col·laborar amb la Generalitat en la planificació del sistema sanitari del Principat, i així va ser durant els anys de la Mancomunitat i, especialment, en la Segona República, quan el sindicat es posa al servei del Govern de la Generalitat i presenta al president, Francesc Macià, la ponència ‘Sanitat-Higiene i Beneficència’ que serviria de base de discussió al Parlament de Catalunya i que es tindria en compte en el desplegament de les competències sanitàries de l’Estatut de Núria (1932).
Els primers anys d’existència del SMC també estan marcats per la creació de les seves entitats filials (Mutual Mèdica, Cooperativa de Consum i Caixa de Previsió i Crèdit) i sobretot per la construcció del Casal del Metge, edifici emblemàtic del centre de Barcelona que, des de la seva inauguració, el 10 de desembre de 1932, i fins a l’inici de la Guerra Civil, esdevé un dels epicentres socials, culturals i polítics de la capital catalana. L’esclat de la guerra, el juliol de 1936, la revolució anarquista dels primers anys de contesa i la repressió feixista, un cop finalitzat el conflicte, porten al sindicat a la desaparició. A partir dels anys setanta, un grup de metges recuperen l’esperit i la memòria del SMC, que reprèn la seva activitat fins a la seva integració amb la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC), refundant el sindicat amb el nom de Metges de Catalunya l’any 2002.
La segona taula de debat, El futur del sindicalisme i la feminització del sector, ha arrencat amb una reflexió de Sara Moreno, professora de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sobre l’impacte de la digitalització en el món laboral, doncs considera que genera una “individualització” que perjudica al tipus de treball i les relacions laborals. Per això, considera que un dels rols principals que han de tenir els sindicats avui dia és “recuperar la capacitat de persuasió de la paraula” per aconseguir cohesió entre les persones treballadores i acabar amb aquest individualisme causat per les xarxes socials i les noves formes de comunicació sorgides d’aquestes.
Per la seva part, l’advocada del Col·lectiu AiDE i professora de Dret del Treball a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Mireia Montesinos, ha analitzar l’“impacte” i el canvi en les estructures socials i laborals que estan tenint les eines d’intel·ligència artificial en la manera de treballar en sanitat: “Hi ha nous sistemes de vigilància de les persones i una persecució de les dades mèdiques que són un perill”. Tenint en compte aquest panorama, ha destacat dos reptes que el sindicat ha de fer front: mantenir la dignificació de la professió, ja que “l’acte mèdic és essencialment humà”, i seguir col·lectivitzant en l’espai de la individualitat aquest missatge, doncs “tot està relacionat i, com millor estiguin els metges i metgesses, millor serà l’atenció mèdica que rebrà la ciutadania”.
Pel que fa a la feminització del sector, Moreno ha destacat que aquesta no només passa per incrementar el nombre de dones, sinó que també cal “canviar la manera de fer les coses”. De fet, actualment el nombre de facultatives ja és superior al de facultatius, però el percentatge de dones en càrrecs de lideratge encara és molt escàs. Per tant, ha suggerit que “mentrestant la societat no les posi, potser cal forçar la seva presència per anar fent canvis en estructures de lideratge”.
Sobre aquesta mateixa qüestió, Montesinos també ha posat de manifest “la necessitat d’introduir la perspectiva de gènere en les negociacions col·lectives” amb independència del percentatge de dones que hi hagi. Ha recordat que hi ha estudis que demostren que les professions que es feminitzen s’acostumen a “desvaloritzar”, de manera que cal tenir aquest aspecte en compte a l’hora d’abordar la negociació col·lectiva i la feminització de la professió mèdica.
Per últim, l’advocada ha denunciat la situació de precarietat en què es troben els metges i metgesses joves, que “es queixen i amb raó” de les seves males condicions laborals i retributives. “Les noves generacions donen molta importància a la gestió del temps de treball i del temps de lleure, de manera que s’ha convertit en un dels grans reptes que ha de fer front el sindicat”, ha destacat. En aquest sentit, Moreno s’ha mostrat partidària d’una reducció horària diària, sempre que sigui possible, aplicant “mesures que no polaritzin”.
D’altra banda, tres delegades de MC en representació de tres generacions diferents han estat les protagonistes de la darrera taula rodona de l’acte. Ia Jaumà, metgessa de família al CAP Banyoles; Irene Bermell, anestesiòloga a l’Hospital de Bellvitge i Neus Muñoz, internista a l’Hospital de Terrassa han dibuixat el dia a dia de la professió i la seva relació amb el sindicat.
“Ser metgessa de família m’ha permès acompanyar les persones que han dipositat la seva confiança en mi i he tingut la sort que dels 35 anys que porto treballant en l’atenció primària, 25 ho he pogut fer amb la mateixa població”, ha explicat Jaumà que ha destacat que aquesta longitudinalitat en l’exercici mèdic és el que més l’ha enriquit. “Poder conèixer les persones, les seves famílies, les seves etapes vitals i el vincle que crees amb elles és el que m’ha donat sentit a ser i fer de metgessa”, ha afirmat.
Per la seva part, Bermell ha narrat com va viure una “veritable epifania” quan va tenir el primer contacte amb l’especialitat d’anestesiologia durant la carrera de Medicina: “Al davant, tenia una persona que per mantenir la salut havia de sotmetre’s a una gran cirurgia abdominal i allò era possible perquè al darrere hi havia un professional que abans, durant i després de la intervenció va fer que el seu cos funcionés amb tota normalitat”.
Muñoz ha relatat que, des de petita, ja li interessava tot allò que estigués relacionat amb el cos humà. “Al final tenia clar que la meva feina havia de ser ajudar la gent i vaig triar fer Medicina. Soc la primera metge de la meva família i no sé si n’hi haurà més després (rialles). Vaig començar il·lusionada, plena de romanticisme, però quan inicies la residència ja et trobes sorpreses com les guàrdies de 24 hores o veure pacients al passadís. La transició és bastant dura”, ha dit.
Aquesta crua realitat de l’exercici de la medicina, amb poc temps per poder atendre correctament els pacients, ha estat compartida per les seves dues companyes de taula. “M’entristeix i estic decebuda perquè les empreses de salut i l’Administració no tenen cura dels seus professionals com nosaltres tenim cura dels nostres pacients (...). Tots els governs, de tots els colors, s’han aprofitat d’aquest tret vocacional que acompanya la professió. Ens sentim maltractats”, ha etzibat Jaumà que ha arrencat l’aplaudiment del públic. “La llàstima és que hem passat del romanticisme dels primers dies a la complexitat del dia a dia i a la duresa de les guàrdies”, ha afegit Bermell que ha aprofitat per fer un símil entre el gòspel i les guàrdies: “Escoltant la música de la coral he pensat que les guàrdies, a una certa edat, ja són una mica gòspel, perquè comences la guàrdia praying i, quan acabes, te’n vas cap a casa singing Allelluyah”.
El poc temps per formar-se i posar-se al dia per poder donar una qualitat assistencial digna també ha estat motiu de crítica per part de les tres delegades sindicals. “Tota la formació l’has de fer a casa. Sacrifiquem molt temps personal”, ha dit Muñoz que ha reconegut, malgrat tot, sentir-se afortunada de la seva feina, si bé “les condicions laborals amb les quals treballem no m’agraden”.
Finalment, les metgesses han reclamat al sindicat que “no es deixi entabanar” en els processos de negociació oberts amb l’Administració i que “es mantingui molt ferm” amb els objectius marcats per capgirar l’actual crisi de model. A banda, han fet una crida perquè les joves generacions se sumin a l’organització, “ja que ens queda molt camí i la lluita serà llarga”.
Després de les tres taules rodones, el secretari general de MC, Xavier Lleonart, ha ofert el discurs institucional de l’acte. El responsable sindical ha posat de rellevància la penetrància de l’organització entre el col·lectiu mèdic, amb prop del 50% del personal facultatiu en exercici afiliat a l’organització. Lleonart ha assegurat que el sistema sanitari català es troba en un moment “crític” després de les retallades derivades de la crisi econòmica de l’any 2010 i el “trasbals” provocat per la COVID. “En aquestes circumstàncies, cal, amb urgència però amb seny, reorganitzar i redissenyar el sistema, i aquest és un dels objectius de la mesa mèdica que Metges de Catalunya va assolir gràcies a l'extraordinari èxit de la vaga de facultatius del gener passat”, ha expressat. La professió mèdica, ha afegit, se sent “amenaçada i qüestionada”. En aquest sentit, “si li sumem la crisi demogràfica, la precarització i les dolentes condicions laborals i retributives en comparació amb el nostre entorn, la situació resulta molt crítica”.
Amb tot, Lleonart ha recordat que la medicina és “una disciplina del coneixement humà extraordinària” i la professió mèdica segueix sent “somiada, respectada i admirada”. El secretari general ha remarcat la voluntat del sindicat de contribuir a la millora del sistema públic de salut. “Seguim tenint vocacions i joves il·lusionats, això és extraordinàriament positiu i no es pot malbaratar”.
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha tancat l’acte agraint la defensa de la professió que realitza MC. “Treballeu per un sistema públic de qualitat, amb més equitat, i per dignificar la professió mèdica. Nosaltres també. Tenim diferències, però compartim la mateixa lluita”, ha afirmat.
Balcells ha reconegut que la vaga mèdica del gener passat “va ser un èxit” que els va obligar a negociar. En aquest sentit, ha assegurat que la taula mèdica “no és per perdre el temps ni per enganyar, però les coses complexes no es poden fer d’un dia per l’altre”. Així, a l’acord de sortida de vaga “ens vam donar un marge de confiança i de treball, i no decebrem. Continuarem avançant i treballant per millorar les condicions”.
El mandatari ha admès que “hi ha molta feina a fer” i “no podem fer-la sense vosaltres, ni tampoc amb vosaltres en contra”.
