Metges de Catalunya creu que el nou consorci sanitari de Lleida “està condemnat al fracàs”

El president de Metges de Catalunya (MC), Albert Tomàs, ha afirmat que el futur consorci sanitari de Lleida, que ha de gestionar els recursos assistencials de titularitat pública de Ponent, “està condemnat al fracàs”, ja que la coexistència de professionals amb diferents relacions contractuals al si del nou ens generarà greuges comparatius. “En el terreny professional, el consorci serà un allioli que es tallarà, perquè es vol compatibilitzar en el mateix lloc de treball grups professionals amb convenis, contractes i règim jurídics diferents, i això a la llarga o a la curta portarà problemes”, ha dit al programa “El Debat de La 1” de TVE-Catalunya emès el 9 d’abril passat.

Tomàs ha afegit que la finalitat última que s’amaga darrera d’aquest tipus de projectes és l’estalvi econòmic, “fet que implicarà pèrdues de llocs de treball”. En qualsevol cas, ha remarcat que el conseller de Salut, Boi Ruiz, “ja hauria d’haver canviat d’opinió”, davant les mostres majoritàries de rebuig al projecte de constitució del Consorci Sistema Integral de Salut Lleida (SIS Lleida) expressades pels ciutadans, professionals sanitaris i el mateix Parlament de Catalunya que va aprovar el març passat una moció instant el Govern a paralitzar la creació del nou organisme.

Respecte a l’estat de la sanitat catalana després de cinc anys de retallades, Tomàs s’ha mostrat categòric: “Teníem un bon sistema de salut, però ara ja no. Salut ha perdut 1.500 milions d’euros que equivalen a la suma dels pressupostos anuals dels hospitals Vall d’Hebron, Clínic, Sant Pau i Josep Trueta, vaixells insígnia de la flota hospitalària de Catalunya”. El problema rau, segons el president de MC, que el sistema s’està acomodant al nou pressupost i ja no espera que li retornin els milions retallats.   

Un dels efectes palmaris d’aquesta política d’austeritat és l’increment de les llistes d’espera. Per a Tomàs, hi ha una relació directe entre pressupost i temps de demora quirúrgica. “Si tinguéssim més diners, hi hauria menys llistes d’espera, però el Govern intenta corregir aquesta situació de manera perversa, maquillant les dades”, ha assegurat.

Entre les mesures per millorar el sistema sanitari públic de Catalunya, Tomàs ha apuntat la següent: “Fins ara, les retallades han afectat els professionals de la salut i els pacients. Ara els toca als gestors. S’ha de simplificar la hipertròfia de càrrecs que ha anat acumulant el sistema, perquè no pot ser que de cada euro que surt del Departament de Salut només 60 cèntims es destinin a atendre el pacient. Els 40 cèntims restants es queden pel camí”.