Metges de Catalunya demana al TSJC la nul·litat del I Conveni col·lectiu de la xarxa sanitària concertada

Metges de Catalunya (MC) ha presentat aquest dimecres davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una demanda d’impugnació del I Conveni Col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut), en vigor des del dia 1 de maig de 2015. Delegats del sector han acompanyat al sindicat a presentar la querella que es formula contra les entitats signants del pacte -patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS), Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) i sindicats CCOO, UGT i SATSE- i que sol·licita al tribunal que declari la seva nul·litat al haver exclòs de la seva negociació i redacció final a MC, fet que ha comportat la vulneració del seu dret a la llibertat sindical i un greu perjudici per a les condicions laborals i retributives del col·lectiu mèdic. Així mateix, l’organització sustenta la petició de nul·litat en l’incompliment de la llei, en concret de l’Estatut dels Treballadors, la Constitució espanyola i la Carta Social Europea, que, al seu parer, comporta l’articulat del conveni.

En el text de la demanda, el sindicat mèdic fa un repàs històric del procés de negociació que ha conduït a l’establiment del nou conveni col·lectiu de treball dels centres sanitaris concertats des de la pèrdua de l’ultraactivitat de l’anterior marc de relacions laborals (VII Conveni Col·lectiu de la XHUP i dels centres d’atenció primària concertats 2005-2008). MC conclou que, durant la fase decisiva de la negociació i en el moment de redactar les clàusules del conveni, l’organització va ser exclosa i aquest fet ha comportat una vulneració del seu dret a la llibertat sindical en la vessant de negociació col·lectiva.

L’absència de l’únic sindicat mèdic que formava part de la comissió negociadora ha deparat la presència en el redactat definitiu de greuges i mesures contràries a la llei que perjudiquen al conjunt de treballadors de la xarxa sanitària concertada i molt especialment als facultatius. L’acord subscrit per les patronals, els sindicats de classe i SATSE no regula el règim de jornada de treball i descansos del personal sanitari (un 85% dels 50.000 treballadors que es troben sota el paraigües del conveni) i deixa en mans de les empreses la possibilitat de fixar jornades més llargues i de compactar i acumular els descansos. A més, estableix per als metges 20 hores més de jornada anual que per a la resta de treballadors i els priva de dos dies de lliure disposició que sí gaudeixen els altres grups professionals.

D’altra banda, contràriament a les sentències judicials guanyades per MC, el conveni fixa un preu d’hora de guàrdia mèdica inferior al preu d’hora ordinària. I aquest no és l’únic greuge retributiu que pateixen els metges, ja que són quasi de manera exclusiva l’únic col·lectiu que no experimenta cap augment salarial real, segons el sistema d’aplicació de l’increment retributiu previst al propi document.

Per a l’organització, el marc de relacions laborals impugnat també vulnera el principi d’igualtat i no discriminació per raó de gènere garantit per la Constitució. El conveni no estableix cap mesura dirigida a promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit laboral i no preveu el deure legal de negociar plans d’igualtat en les empreses de més de 250 treballadors.

MC qüestiona la legalitat de totes aquestes mesures així com de l’exclusió del sindicat de totes les comissions de seguiment i treball derivades del conveni (comissió paritària, comissió sectorial de la professió mèdica, comissió sectorial d’ocupació i igualtat i comissió sectorial de classificació professional) que suposa, novament, la usurpació del seu dret a la llibertat sindical.

Àmbit d’aplicació
El conveni col·lectiu de treball dels centres sanitaris concertats s’aplica en 49 hospitals d’aguts, 80 centres d’atenció primària (CAP), 96 centres sociosanitaris i 25 centres de salut mental del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) que agrupen al voltant de 50.000 treballadors.


>>> Galeria d'imatges