Metges de Catalunya demanda la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell per l'acomiadament d’un representant del sindicat

Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell

Metges de Catalunya (MC), de la mà dels seus serveis jurídics (Col·lectiu AiDE), ha interposat una demanda contra la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell per l’acomiadament d’un representant del sindicat, al qual se li imputa de manera “absolutament infundada” una suposada conducta d’assetjament vers el seu superior immediat. L’organització ha acusat l’empresa d’actuar de manera repressiva, vulnerant el dret a la llibertat sindical, així com la garantia d’indemnitat, la llibertat d’expressió i el dret a l’honor i pròpia imatge del facultatiu destituït, doncs considera que l’entitat ha utilitzat en frau de llei un mecanisme de protecció dels drets dels treballadors davant les situacions d’assetjament.

MC ha reclamat la nul·litat de l'acomiadament i una reparació dels danys que ha patit el seu delegat per la vulneració dels seus drets, especialment la seva imatge davant els seus companys i companyes, per la gravetat de les acusacions que ha formulat l’empresa per intentar justificar-ne el cessament. Tant el delegat com el sindicat han negat la totalitat dels fets imputats i han assegurat que l’afectat ha rebut un càstig per l’exercici de la seva activitat sindical, que exerceix des de fa més de 10 anys i que inclou el legítim dret a la crítica i la defensa dels drets i interessos del personal facultatiu a qui representa.

Segons la versió empresarial, el facultatiu és acomiadat per una situació continuada d’assetjament moral ascendent contra el seu cap de servei. Si bé, després d’analitzar l’informe pericial i la carta, els advocats del sindicat han valorat els arguments exposats com “absolutament genèrics i inconcrets”, sense context i sense cap dada que mínimament acrediti o es  relacioni directament amb una acusació de gravetat com és l’assetjament moral o psicològic. Fins i tot han qüestionat que l’empresa doni versemblança als fets, ja que a la carta d’acomiadament no considera acreditades les conductes imputades al facultatiu, sinó que utilitza expressions condicionals com “suposadament” o “de confirmar-se”. Així, l’acomiadament, a parer de la defensa de l’afectat, es basa en suposicions i fets no contrastats.