La pediatria d’atenció primària és, hores d’ara, una de les baules més febles del sistema públic de salut, fonamentalment a causa de la manca d’especialistes als CAP. Més d’un 30% de les places de pediatria del primer nivell assistencial estan cobertes per metges sense aquesta especialitat, segons dades de la Societat Catalana de Pediatria. La falta de professionals ha provocat recentment la reorganització de l’assistència a Catalunya mitjançant la creació dels equips territorials d'atenció pediàtrica (ETAP), centres on s’agrupen diferents perfils sanitaris orientats a la cura de la salut dels menors. Aquesta solució, per una banda, pot perjudicar la proximitat de les famílies als professionals, ja que en alguns casos comportarà la necessitat de desplaçar-se per rebre atenció, però, per altra, assegura que l’assistència serà prestada per especialistes pediàtrics.
Malgrat que els resultats d’integrar pediatres al sistema d’atenció primària estan contrastats —reducció significativa de la mortalitat infantil, menor necessitat d’hospitalitzacions i una disminució de les complicacions gràcies al diagnòstic precoç de patologies agudes o malalties cròniques, la detecció de trastorns metabòlics, del creixement i del desenvolupament o trastorns mentals— algunes veus qüestionen la presència d’especialistes pediàtrics al primer nivell assegurant que és un model sanitari car, innecessari i prescindible, com demostra que països amb sistemes desenvolupats, com el Regne Unit o el Canadà, no comptin amb pediatres extrahospitalaris.
Metges de Catalunya (MC), amb motiu del Dia de la Pediatria que se celebra aquest dimarts 8 d’octubre, reivindica la pediatria d’atenció primària com un "pilar clau per al desenvolupament sa dels menors". El sindicat recorda que tant els professionals, com les societats científiques i les associacions de pacients s’oposen a la seva desaparició als CAP. "Els pediatres, com a especialistes en salut infantil, són experts en detectar signes subtils de malalties en estadis en què els símptomes encara no són evidents per als familiars o cuidadors. Poden intervenir abans que les condicions s’agreugin, diagnosticant i tractant patologies que podrien ser greus si no s’identifiquen a temps", assenyala Ana Roca, pediatra i vicepresidenta de MC.
Precisament, els països que han optat per prescindir dels pediatres a l’atenció primària presenten més problemes de qualitat assistencial i manca d’equitat, de manera que el nivell socioeconòmic de les famílies o la situació geogràfica esdevenen un determinant per a la salut dels infants. En aquest sentit, Roca considera que hi ha una relació directa entre les dificultats d’accés als especialistes i l’increment de diagnòstics tardans que augmenten el risc de complicacions secundàries evitables, a més d’un creixement de les visites als serveis d’urgències hospitalàries i dels ingressos. "Tots aquests sistemes reben crítiques enèrgiques per la lenta resposta davant els problemes de salut física i mental dels nens i adolescents. Importar-ho seria un error fatal", assegura la responsable sindical.
La jubilació de 75 pediatres entre els anys 2024 i 2026, segons el Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH) de l’Institut Català de la Salut (ICS), suposa un repte per al sistema davant la dificultat de trobar professionals que vulguin prendre el relleu. "No és tant un problema de places MIR, sinó de continuïtat dels especialistes un cop finalitzen la residència. L’atenció primària no és un àmbit atractiu, per les condicions de treball i la sobrecàrrega assistencial, però també perquè no facilita el creixement professional a través de la formació continuada i la investigació", assegura Roca. Tant a les clíniques privades com als grans hospitals, els professionals tenen l’opció de convertir-se en superespecialistes, mentre que a l’atenció primària l’activitat és 100% assistencial. "S’han de promoure unes condicions laborals més flexibles, que permetin treballar amb més confort i capacitat de conciliació, i que incloguin possibilitats formatives per no aïllar els pediatres dels CAP dels seus companys hospitalaris", assevera.
En qualsevol cas, la vicepresidenta de MC remarca que disposar d’un pediatre de referència a l’atenció primària, assignat a cada infant i família, és un valor que no es pot perdre perquè és "la millor inversió per a un futur saludable dels nostres nens i adolescents, que no són adults petits, sinó que tenen necessitats mediques específiques que requereixen una adaptació constant a cada etapa del desenvolupament humà". Fer passos enrere en aquest sentit "trencaria la relació de seguretat i confiança que estableixen les famílies, que pateixen per la salut dels seus fills i filles, i es perdria un dels principis del nostre sistema de salut: la proximitat i l’atenció centrada en el pacient i el seu entorn social i comunitari".
