Metges de Catalunya reitera el seu rebuig a la transformació de l’ICS en empresa pública

dimarts, 9 gener, 2007

Metges de Catalunya (MC) reitera el seu rebuig a la transformació de l'Institut Català de la Salut (ICS) en empresa pública, després que el Consell Executiu de la Generalitat hagi aprovat de nou aquesta reforma. L'avantprojecte, que és idèntic a l'acordat pel tripartit en l'anterior legislatura, va decaure en el tràmit parlamentari, a causa de l'avançament de les eleccions autonòmiques.

El sindicat qualifica d'innecessària la transformació de l'ens públic de la sanitat, ja que considera que no fa falta modificar el marc legislatiu vigent per fer més eficaç i àgil el sistema sanitari públic. MC aposta per millorar la gestió i incrementar els recursos.

Per a l'organització, és inacceptable que el Govern justifiqui l'aprovació de la llei de reforma de l'ICS en termes de modernització del sector, eficiència en l'ús dels recursos, descentralització i reducció de les llistes d'espera.

Segons MC, aquests objectius ja es poden assolir amb les lleis actuals, sempre que es gestioni amb criteri i amb la participació del metge i que s'elabori un Pla de recursos humans per adequar les plantilles al fort creixement demogràfic.

A més, qualifica d'aberrant que la nova normativa veti la presència de Metges de Catalunya en els òrgans de direcció i de participació de l'empresa pública de l'ICS i només doni veu a les dues centrals sindicals de classe no mèdiques.

D'altra banda i com ja va manifestar públicament el sindicat, la gestió i el control pressupostari de l'ICS no pot quedar en mans d'un consell d'administració, on prevalguin els criteris de rendibilitat per damunt dels criteris assistencials. Per aquest motiu, demana que sigui el Parlament qui continuï controlant els comptes de l'ens públic de la sanitat.

Finalment, Metges de Catalunya lamenta que l'Executiu doni llum verda a aquesta reforma legislativa sense comptar amb el consens de tots els partits polítics del Parlament. El sindicat demana un esforç perquè flexibilitzin les seves posicions i aprovin finalment una llei de tothom i no una llei de partit.