Metges de Catalunya (MC) celebra la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de tombar definitivament l’euro per recepta, impulsat pel Govern de la Generalitat, ja que així s’anul·la “una taxa lineal que trencava el principi d’igualtat i constituïa una barrera en l’accés als medicaments”, en no discriminar els pacients segons la complexitat de seva la malaltia i el seu nivell socioeconòmic.
El sindicat expressa la seva satisfacció perquè els catalans ja no hauran de pagar un “doble peatge” per adquirir els seus fàrmacs, atès que, a l’euro per recepta, s’hi afegia el nou copagament farmacèutic en funció de la renda de les persones que va aprovar l’executiu central l’any 2012.
Després d’aquesta resolució de l’alt tribunal, MC recomana al Govern indagar noves fórmules per reduir la despesa sanitària que no castiguin els pacients ni tampoc els professionals de la salut. Com a exemple, proposa establir un finançament selectiu dels medicaments més econòmics, en igualtat de principi actiu i de dosi, o la retirada de la subvenció pública dels fàrmacs sense eficàcia terapèutica acreditada, mesures amb les quals es “generaria un major estalvi econòmic”.
La sentència del TC, que s’ha conegut aquest dimarts, argumenta que l’euro per recepta “fa més costós per als ciutadans de Catalunya l’adquisició de medicaments amb recepta, ja que el pagament de la taxa [que qualifica de ‘controvertida’] és una condició per a la seva dispensació” i suposa un greuge respecte a la resta de ciutadans de l’Estat.
El nou gravamen de la Generalitat va estar en vigor des del 23 de juny fins al 31 de desembre de 2012. Durant aquest temps, i segons dades del Govern, es van recaptar 45,7 milions d’euros i es van expedir un 21% menys de receptes respecte al mateix període de l’any anterior.
Un recurs presentat pel govern espanyol va suposar, a principis de 2013, la suspensió cautelar de l’aplicació de l’euro per recepta. Paral·lelament a aquest estira-i-arronsa legal, també va començar a aplicar-se el nou sistema de copagament de medicaments decretat per l’executiu central, que, entre altres coses, va suposar que, per primera vegada , els pensionistes paguessin una part del preu dels fàrmacs.
