Metges de Catalunya (MC) rebutja la mesura aprovada per l’Institut Català de la Salut (ICS) d’aplicar la jubilació forçosa dels facultatius als 65 anys, amb caràcter general, que afectarà 1.102 metges fins a 2015.
La decisió, acordada pel Consell d’Administració de l’ICS i recollida en el nou Pla d’ordenació de recursos humans 2012-2015, representa, per al sindicat, la voluntat del Govern d’“obstinar-se en els errors del passat”.
MC considera que és un “absurd administratiu” aprovar la jubilació forçosa als 65 anys, quan les polítiques laborals a l’Estat espanyol i a la resta d’Europa tendeixen a prolongar l’activitat dels treballadors.
El secretari general del sindicat, Antoni Gallego, assenyala que forçar el retir d’un metge que vol seguir treballant és una “incongruència” i reclama que el facultatiu pugui prolongar la permanència en el servei actiu fins complir, com a màxim, els 70 anys d’edat, sempre que acrediti les capacitats funcionals necessàries per exercir la professió.
Gallego defensa que els metges sèniors solen ser “líders d’assistència i de docència”, pel que la seva jubilació representarà la pèrdua de capital coneixement per al sistema.
Considera que, darrera la mesura de l’ICS, s’amaguen interessos “exclusivament” economicistes, que s’han de vincular a les retallades sanitàries, ja que aquests facultatius acostumen a ser els més ben retribuïts per raó de la seva llarga trajectòria laboral.
El nou pla de recursos humans preveu que l’ICS pugui autoritzar o denegar el perllongament del servei actiu segons les necessitats de l’empresa, “mitjançant una resolució individual i motivada, previ informe emès per la direcció del centre hospitalari o per la direcció d’atenció primària on estigui adscrita la persona interessada”.
Respecte als criteris que estableix l’ICS per avaluar les sol·licituds de pròrroga de la jubilació, MC censura la seva “imprecisió i subjectivitat”, ja que pot donar lloc a “interpretacions parcials i poc objectives” en contra de la permanència del metge en el seu lloc de treball.
Antecedents
L’any 2004, l’anterior consellera de Salut, Marina Geli, va aprovar un decret que obligava els metges a jubilar-se als 65 anys. D’aquesta manera, Catalunya es convertia en la primera comunitat autònoma en aplicar la jubilació forçosa a aquesta edat, una opció prevista en la llei de l’Estatut Marc.
La decisió va ser criticada per MC que va denunciar la mesura davant els tribunals. Quatre anys més tard, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar la raó al sindicat i va anul·lar la norma, perquè l’ICS no disposava d’un pla d’ordenació de recursos humans que regulés aquestes jubilacions.
Prèviament, el juliol de 2007, l’ICS va aprovar una moratòria en la jubilació obligatòria als 65 anys per a les sis especialitats més deficitàries en aquell moment (medicina de família, pediatria, ginecologia, radiologia, anestesiologia i psiquiatria).
