Riscos psicosocials i teletreball, principals reptes de l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026

Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026

El Departament d'Empresa i Treball ha presentat aquest dimecres la nova Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2021-2026 en una jornada dedicada a analitzar els reptes en matèria de riscos laborals del proper lustre, marcat també per la pandèmia que, com ha destacat el conseller de Treball, Roger Torrent, ha augmentat els accidents laborals.

El diàleg social i la millora dels recursos destinats a la promoció de la seguretat en el treball són dos dels objectius prioritaris del pla que ha assenyalat Torrent, conjuntament amb la voluntat de prestar més atenció a les malalties professionals, els canvis demogràfics, els trastorns musculoesquelètics i els riscos psicosocials.

Precisament, aquests últims són els que menys es valoren per part de les empreses, ja que només el 6% de les activitats preventives s’orienten a aquest tipus de riscos. Per aquest motiu, Treball també vol ajudar les empreses i Inspecció de Treball a millorar les normes de salut i seguretat laboral.

I és que, segons les dades de l’Enquesta de Qualitat i Condicions de Treball del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, els segons riscos per exposició més prevalents són els psicosocials, associats a factors com la necessitat de treballar molt de pressa, amb terminis molt ajustats i en situacions que desestabilitzen emocionalment els empleats.

El teletreball també pren protagonisme en l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral com a nova forma d’organització que requereix mesures d’avaluació i prevenció de riscos en l’àmbit privat, així com un especial esforç per garantir el dret a la desconnexió.

Perspectiva de gènere
A més dels seus nou objectius estratègics i operatius, el pla català de seguretat i salut laboral introduït un objectiu transversal de gènere amb la finalitat de reduir les desigualtats i oferir major protecció en els llocs de treball des d’una perspectiva de gènere.

D’altra banda, tal com ha demostrat la pandèmia del coronavirus, els riscos biològics s’han d’afegir en les noves avaluacions de riscos, com també els derivats de les noves tecnologies i les seves estructures.