Suspens sense pal·liatius de Boi Ruiz al capdavant de Salut

Els metges suspenen amb un 2 la gestió de Boi Ruiz al capdavant del Departament de Salut en la legislatura que tot just acaba de finalitzar i que comprèn el període 2012-2015. Segons els resultats de l’enquesta web de Metges de Catalunya (MC), la nota mitjana del total de votacions se situa en un 2, tot i que la valoració majoritària ha estat el 0, nota que s’ha endut el 45% dels vots, a gran distància de la següent puntuació, l’1, que n’acumula el 12,5%.

La política sanitària de Boi Ruiz en el seu segon mandat com a conseller de Salut no arriba a l’aprovat segons els metges. El 79% dels facultatius valoren entre 0 i 4 la seva gestió durant els darrers tres anys, mentre que només un 21% l’aprova.

La gestió de Ruiz al capdavant de la conselleria amb més pressupost de la Generalitat de Catalunya ha mantingut la mateixa tònica del seu anterior mandat (2010-2012) i ha estat marcada per les retallades pressupostàries, el tancament de serveis i recursos, les acusacions de privatització del sistema sanitari, el plantejament de polèmics projectes de reordenació territorial (consorci sanitari de Lleida, projecte CIMS de Girona i els plans funcionals de Tarragona i Terres de l’Ebre) i l’aprofundiment judicial dels presumptes casos de corrupció lligats a la sanitat que van portar a la creació en 2013 d’una comissió parlamentària d'investigació sobre la gestió en l'àmbit Sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses.

Pel que fa a les seves relacions amb els professionals mèdics, Boi Ruiz no ha atès les reivindicacions del col·lectiu de participació en la gestió per contribuir a que els ajustos no afectin la qualitat assistencial, ni tampoc ha fet cap pas per constituir una mesa de negociació única per als facultatius que desemboqui en un conveni mèdic.

Els facultatius, a més, se senten enganyats per l’incompliment de la promesa de resolució de la precarietat laboral per la via de l’aplantillament que afecta els metges eventuals, i continuen en un estat d’enuig per la pèrdua salarial acumulada en els últims cinc anys (30% de mitjana i en alguns casos superior) i pel fet de ser els únics professionals del sector públic als quals se’ls mantenen les retallades.