Sis metges, als quals l’Institut Català de la Salut (ICS) va forçar a jubilar-se l’any 2012, hauran de tornar als seus llocs de treball i recuperar el salari deixat de percebre des d’aleshores, més els corresponents interessos de demora, després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi dictaminat que l’entitat no va justificar els motius pels quals els facultatius no podien continuar en actiu fins com a màxim els 70 anys, d’acord amb les condicions que estableix l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.
Els facultatius, defensats pel gabinet jurídic del sindicat, havien prolongat els seus serveis més enllà dels 65 anys, però l’entitat els hi va aplicar una de les lleis que imposaven retallades de drets i retribucions als treballadors públics -llei 5/2012, de 20 març, que, entre altres mesures, establia que les situacions de prolongació laboral que ja havien estat autoritzades per l’ICS s’havien de resoldre en un període màxim de 6 mesos- per extingir les seves pròrrogues del servei actiu. L’ICS, a més, ho va fer de forma automàtica, emparant-se en la nova normativa i sense explicar les motivacions d’aquestes jubilacions.
Després de quatre anys de disputa judicial, finalment el TSJC ha donat la raó als facultatius i ha condemnat l’ICS a reintegrar els professionals en els seus llocs de treball i a abonar-los la diferència entre la pensió de jubilació que han anat percebent des del seu cessament i les retribucions que els hi haurien correspost en cas d’haver continuat en actiu.
L’òrgan judicial ha sentenciat que, ni la norma de l’any 2012 ni el Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH), poden eximir l’empresa pública de justificar individualment les raons concretes per les quals no hi ha la necessitat de prolongar la prestació serveis. "Només d’aquesta manera, mitjançant la motivació, pot quedar justificada l’existència de condicionaments que impedeixin la prolongació en el servei actiu en funció de les necessitats d'organització articulades en el PORH", ha conclòs.
Així, en el cas d’aquests sis metges, el TSJC resol que "no s'ha valorat la necessitat que continuessin en els seus llocs de treball, ni la justificació del seu sobtat cessament, sense valorar tampoc les necessitats del servei o de l'interès general".
