Metges de Catalunya (MC) destaca la coincidència amb el document del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) sobre propostes per millorar l’organització i el funcionament de l’Institut Català de la Salut (ICS) en aquells aspectes relacionats amb l’increment de la participació dels facultatius en els òrgans de gestió i de govern d’aquest ens públic, però rebutja amb contundència la defensa que fa la institució col·legial del procés de desmembrament perifèric de l’ICS i l’establiment d’aliances estratègiques que, segons el sindicat, podrien suposar, fins i tot, la subordinació de l’empresa a altres proveïdors sanitaris.
MC coincideix amb el COMB en el compromís de potenciar la participació mèdica en els òrgans de decisió del sistema sanitari i de dotar d’autonomia de gestió als centres, a les unitats assistencials i als mateixos facultatius en l’organització del seu treball. També dóna suport a la proposta de fomentar el lideratge clínic i revitalitzar la figura del director mèdic, així com d’augmentar les competències de les juntes facultatives i enfortir la vinculació de les juntes clíniques amb els seus electors.
No obstant, troba a faltar un posicionament més enèrgic per part del col·legi en la demanda d’incrementar la transparència en l’assignació de mitjans, com també de millorar el finançament dels centres sanitaris i de corregir la gestió dels recursos humans, per tal d’estabilitzar laboralment les plantilles i retribuir-les de manera més justa –actualment un metge jove recent incorporat a l’ICS cobra el salari més baix de tots els serveis de salut públics de l’Estat.
En aquest darrer aspecte, el sindicat recorda la imperiosa necessitat d’eradicar els contractes en precari, modificar la carrera professional i aconseguir que l’ICS deixi de ser l´últim baluard de les retallades salarials a la Funció Pública. A més, considera imprescindible endegar polítiques per millorar les condicions laborals dels metges, davant la sobrecàrrega assistencial creixent, l’elevadíssim índex de síndrome d'esgotament professional (burnout), la infradotació de personal, l’excessiva burocratització de les consultes i la implantació d’equipament informàtic inadequat per donar una resposta satisfactòria a les necessitats del clínic.
Fragmentació
A banda d’això, MC critica els postulats favorables del COMB al procés de fragmentació de l’ICS i insisteix en proposar la fusió de totes les empreses públiques en una de sola per estalviar comandaments i despesa estructural, i, alhora, homogeneïtzar i simplificar el seu funcionament. Per al sindicat, aquest plantejament no compromet de cap manera la desitjada descentralització de l’empresa i autonomia de gestió dels centres, propugnada tant pel col·legi com per l’organització sindical.
D’altra banda, MC convergeix amb el COMB en la urgència de reajustar el sistema retributiu per recuperar els sous de 2010, però sense vincular aquest procés a les retribucions complementàries, sobretot si aquestes són tan arbitràries com les direccions per objectius (DPO) actuals. En aquest sentit, insta el col·legi a valorar deontològicament la conveniència de relacionar, de forma inversament proporcional, salari a despesa generada en l’assistència.
Per contra, el sindicat no entén com, en un document de propostes de millora de l’ICS, es fomenta la creació de noves entitats de base associativa (EBA) i, en canvi, no es suggereix el blindatge de les EBA ja existents i de les àrees bàsiques de salut (ABS), davant la licitació a empreses amb ànim de lucre.
Finalment, MC lamenta que la reflexió del COMB s’oblidi de la controvertida delegació de competències mèdiques a altres professionals i no expliciti el requisit que les unitats assistencials i els equips multidisciplinars estiguin liderats per facultatius, com succeeix en altres comunitats autònomes.
