Metges de Catalunya (MC) adverteix al Govern que l’aprovació d’un decret propi català que reguli la indicació autònoma i la prescripció col·laborativa de medicaments per part dels professionals d’infermeria afegirà “inseguretat jurídica” al desenvolupament d’aquestes actuacions, ja que entrarà en contradicció amb la normativa estatal de rang legislatiu superior, aprovada per l’executiu espanyol l’octubre de 2015, que limita la prescripció infermera i deixa en mans del metge la responsabilitat del diagnòstic i el tractament, inclòs el farmacològic.
El sindicat llença aquest avís després que el Govern hagi anunciat aquest dimarts que ha presentat, a través del Departament de Salut, un recurs contenciós administratiu contra el decret estatal i que té la “voluntat ferma” de disposar, “com més aviat millor”, d’un decret català que reguli la prescripció infermera. Les Illes Balears i Extremadura també han impugnat la norma i, en breu, ho faran el País Basc, Extremadura, Cantàbria, Canàries, Navarra i Andalusia.
De moment, però, les aspiracions infermeres han rebut el primer revés legal. El Tribunal Suprem ha desestimat la suspensió cautelar de l’article 3.2 del reial decret de prescripció, tal com havien demanat des de Madrid el Consejo General de Enfermería i el Sindicato de Enfermeria (SATSE). Aquest article estableix que perquè l’infermer pugui indicar, utilitzar i autoritzar la dispensació de medicaments d’ús humà subjectes a prescripció mèdica, prèviament el professional prescriptor –el metge– ha d’haver determinat el diagnòstic, la prescripció i el protocol o guia de pràctica clínica i assistencial a seguir.
Davant d’aquesta situació, les dues organitzacions han iniciat una campanya informativa entre els infermers perquè compleixin al peu de la lletra el decret estatal de prescripció infermera, en una mena de “pla de resistència passiva tàcit”, com l’ha titllat la Asociación de Médicos y Titulados Superiores de Madrid (Amyts), segons el qual el personal d’infermeria deixa de fer moltes de les funcions habituals que són pròpies de la seva competència (administració de vacunes, cures amb apòsits amb medicaments, ús de fàrmacs per calmar el dolor del pacient recent operat, etc.), si prèviament no són valorades i indicades per escrit pel metge.
Ara bé, aquesta actitud del personal infermer ha començat a rebre crítiques des de dins del mateix col·lectiu. “Quan llegeixo que diuen que amb aquest reial decret el que abans era ‘al·legal’ ara és ‘il·legal’ he de tenir a prop l’Adrenalina, perquè gairebé entro en xoc anafilàctic”, afirma Chema Antequera, infermer, advocat i professor de Dret Sanitari i Bioètica, en el seu blog “Defensor de la infermera”.
El mateix Antequera ha assegurat recentment en una mesa-debat organitzada pel Col·legi d’Infermeria de les Illes Balears (COIBA) que el decret estatal no afecta totes les relacions que té l’infermer amb la prescripció o administració de fàrmacs, sinó només a una part concreta que és l’ordre de dispensació farmacèutica o recepta.
El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) també s’ha expressat en els mateixos termes, en un document que acaba d’elaborar per resoldre els “dubtes més freqüents” amb relació a la prescripció infermera: “Hem de pensar que les infermeres poden prescriure tot allò que no estigui subjecte a recepta mèdica obligatòria”.
