El Consorci Sanitari de Terrassa (CST), empresa pública que gestiona l’Hospital de Terrassa, una unitat hospitalària penitenciària, set centres d’atenció primària (CAP) i diversos centres de salut mental i d’atenció sociosanitària del Vallès Occidental, ha iniciat les negociacions amb el Departament de Salut per establir un pla de reequilibri econòmic després que l’ens hagi tancat el 2015 amb un dèficit de 5 milions d’euros. Aquest nou pla d’ajust preveu una retallada de 3,5 milions que recauria sobre la plantilla del CST.
El vicesecretari general de Metges de Catalunya (MC) i president del comitè d’empresa del CST, Xavier Lleonart, ha manifestat el rebuig dels treballadors a acceptar més retallades i ha alertat que, en cas que siguin imposades, "ho encendrem tot". El comitè ha fet públic un document en què detalla els ajustos salarials aplicats a la plantilla des de l’any 2010. Segons aquesta informació, en cinc anys, els empleats haurien “cedit” a l’empresa 36,8 milions d’euros que es deriven de la retallada directa del 5% del sou, la supressió d’una paga extra l’any 2012 que, a diferència d’altres empreses públiques, no ha estat retornada i la reducció de complements variables i altres conceptes que els treballadors van pactar els anys 2013 i 2014 per fer front a la reducció del pressupost decretada pel Departament de Salut.
Lleonart assenyala que la pèrdua de finançament públic que ha patit el CST des de l’any 2010 és d'"aproximadament 40 milions d’euros". És per això que assegura que l’esforç realitzat pels treballadors ja ha compensat les restriccions a què s'ha vist abocat l'ens públic. "No ens poden demanar més, ara s’han d’exigir responsabilitats i prendre decisions respecte a la gestió que ens ha portat fins a aquesta situació", remarca el president del comitè.
L’objectiu de la direcció del CST és negociar amb Salut un augment de l’activitat assistencial contractada equivalent a 2,3 milions, a més de sol·licitar una aportació extra de 3,2 milions que ajudi a quadrar el comptes i a reduir el dèficit de més de 30 milions acumulat per l’empresa des de la seva fundació l’any 1988. A banda d’aquestes mesures, el CST pretén aplicar un pla de reorganització de la plantilla consistent en la revisió de les jornades laborals i els horaris i en la no substitució dels empleats que optin per abandonar de forma voluntària el seu lloc de treball. Amb aquest pla, l’empresa es proposa cobrir els 3,5 milions addicionals que necessita per no tancar l’exercici d’enguany amb dèficit.
Els treballadors donen suport a l’empresa en la reivindicació de la millora del finançament que rep de l’Administració, però es neguen a que el pla inclogui mesures que impactin sobre les seves condicions laborals i retributives. "Podem fer més activitat i podem recuperar aquella que s’ha cedit o externalitzat a altres empreses, podem treballar perquè l’hospital pugi de nivell i tingui accés a més recursos, però no podem tolerar que els ajustos tornin a recaure, ni que sigui parcialment, en els treballadors", sentència Lleonart.
Contacte amb el conseller
En previsió que Salut demani més mesures d’ajust al CST, el comitè de l’hospital terrassenc ha adreçat una carta oberta al conseller, Antoni Comín, a qui també ha sol·licitat una reunió. Els representants del treballadors qüestionen a Comín per què el CST és l’únic centre de la xarxa sanitària concertada en què es negocien noves retallades "si no és l’únic que presenta dèficit".
En aquest sentit, el comitè d’empresa ha traslladat al conseller dades dels informes d'auditoria i comptes de resultats dels centres concertats amb desequilibri econòmic. Segons aquesta informació, mentre al desembre de 2014 el deute acumulat del CST era de 30,6 milions d'euros, altres centres rellevants també presentaven comptes negatius: Consorci Sanitari del Garraf, 8,8 milions; Consorci Sanitari del Maresme, 12,6 milions; Corporació Sanitària Parc Taulí, 24,9 milions d'euros; Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, 59 milions; Hospital de Sant Pau, 287 milions.
Amb aquestes dades a la mà, els treballadors pregunten a Comín què fa que el CST sigui diferent a altres empreses públiques i consorcis i avisen que qualsevol mesura que afecti només els treballadors del CST per motiu del dèficit seria "altament discriminatòria".
En el seu escrit, el comitè recorda al conseller que els resultats del CST en termes d’indicadors de salut es troben per sobre de la mitjana de la xarxa concertada. Per això, recalquen, "no es pot castigar a qui fa bé la feina" sinó que les responsabilitats s’han de demanar "a qui no ha fet el seu treball o l’ha fet malament".
A finals de mes, el CST preveu presentar a la plantilla la seva proposta de pla de reequilibri, un cop hagi acordat la revisió de les condicions econòmiques amb el Departament de Salut.
