Metges de Catalunya (MC) considera que la proposta que ha fet el Servei Català de la Salut (CatSalut) de dotar els facultatius d’atenció primària de capacitat per programar directament les primeres visites de consultes a l’especialista està a anys llum de l’apoderament real del primer nivell assistencial, que hauria de passar, segons el sindicat, per un increment dels recursos humans i materials, i per un augment de la formació continuada adreçada als professionals.
Durant la roda de premsa de presentació de les llistes d’espera corresponents a l’any 2015, el director del CatSalut, David Elvira, ha explicat el canvi de rol en la gestió de la demanda de l’especialista, com un dels eixos d’actuació del Pla integral per a la millora de les demores sanitàries que l’organisme té previst desplegar aquest 2016. I ho ha fet destacant la importància de la mesura com a element “molt rellevant” d’apoderament de l’atenció primària.
Però MC discrepa d’aquesta anàlisi i sosté que l’ampliació de la capacitat resolutiva del primer nivell assistencial vindrà donada, fonamentalment, per la priorització de la dotació pressupostària d’atenció primària que ha passat de representar un 16,1% del total de la despesa del CatSalut l’any 2010 a un 14,6 l’any 2014, per la garantia d’accés a la formació continuada dels equips assistencials i per l’adequació de les agendes a una assistència de qualitat amb un temps de consulta òptim. A tot això, hi suma l’establiment de fórmules de participació directa dels facultatius en la gestió funcional i organitzativa dels centres, i la restitució del lideratge clínic als professionals de la medicina.
El sindicat assegura que difícilment hi haurà un apoderament de l’atenció primària si no es compleixen aquestes premisses i es mostra molt reticent davant la proposta del CatSalut: “Estem d’acord que sigui el professional d’atenció primària qui prioritzi en funció de criteris clínics. Ara bé, ens passa molt sovint que la coincidència moral amb el criteri polític, quan es du a terme a través de criteris economicistes, es perverteix”, ha raonat el secretari general de MC, Francessc Duch, a Gaceta Médica.
Un dels recels del dirigent sindical és que es faci servir el metge d’atenció primària no per ordenar els fluxos assistencials des d’una vessant clínica sinó per contenir només la derivació dels pacients a l’especialista. “Temem que aquest apoderament acabi incentivant que el metge d’atenció primària no derivi, que faci de contenció de la demanda i se senti pressionat a no derivar”, ha dit.
D’altra banda, Duch ha remarcat a El País que la mesura hauria de permetre que els especialistes tinguessin reservat un espai en les seves agendes per atendre les derivacions directes provinents de les consultes d’atenció primària, “perquè es podria generar un conflicte entre els dos nivells assistencials, si es congestiona encara més l’agenda de l’especialista”.
Llistes d’espera
La nova fotografia de les llistes d’espera a desembre de 2015 revela un augment notable de les demores per a visites a l’especialista i proves diagnòstiques. Així, un total de 656.924 persones estaven pendents de ser visitades per primer cop per l’especialista, la meitat de les quals superaven els tres mesos màxims fixats com a termini de referència per a les consultes ordinàries.
Pel que fa a les proves diagnòstiques, 117.235 pacients estaven en llista d’espera a finals 2015, un 14,7% mes que un any enrere.
