Metges de Catalunya (MC) es mostra preocupat per la falta de sensibilització que evidencien les empreses sanitàries davant els casos d’agressió al personal mèdic, després de conèixer que un informe dels serveis jurídics d’una d’aquestes entitats proveïdores ignorava el protocol establert per situacions de violència. El desconeixement també afecta els departaments de Recursos Humans que sovint no activen el procediment regulat per donar suport legal i professional als facultatius agredits.
“No pot ser que cada vegada que es produeix una agressió a un facultatiu tinguem un mostrari de coses que no s’han de fer i que les fan des del director del centre, fins al cap de Recursos Humans o, fins i tot, a vegades l’assessor jurídic de la mateixa empresa. No es pot culpabilitzar el professional d’una agressió i això és molt freqüent”, s’ha queixat el secretari general de MC, Francesc Duch, durant una entrevista a Ràdio 4.
Duch ha reclamat una major preparació als responsables de les empreses sanitàries per afrontar correctament la problemàtica i desplegar els protocols de prevenció i de gestió d’agressions amb l’objectiu d’acompanyar, en tot moment, el professional agredit i oferir-li l’assistència necessària.
L’any 2015 es van registrar a Catalunya 44 agressions a facultatius, cinc menys que l’any anterior, mentre que a tot l’Estat espanyol la xifra va ser de 361 casos, enfront els 344 de 2014, segons les darreres dades de la Organización Médica Colegial (OMC). “Entenem que aquestes agressions són la punta de l’iceberg, perquè hi ha molts casos ocults que no es denuncien”, ha explicat Duch.
No obstant, ha advertit que les agressions poden provocar, a més de lesions físiques, estrès posttraumàtic, ansietat o burnout en els facultatius, factors que poden afectar la relació metge-pacient i la qualitat assistencial. “A vegades, el metge agredit pot canviar el seu exercici, sovint sense adonar-se’n, i això pot comportar una medicina defensiva i, per tant, un augment de prescripcions, derivacions i sol·licituds de proves complementàries que acaben repercutint en els costos assistencials i poden generar iatrogènia”.
Les causes que motiven les agressions al personal mèdic són, entre d’altres, les discrepàncies amb l’atenció mèdica (36%), les discrepàncies personals (15%), els temps d’espera (14%) i el no receptar el que demana el pacient (11%). En aquest darrer cas, a Catalunya es podrien evitar cinc agressions anuals, segons Duch, si se suprimís la limitació temporal que impedeix els metges especialistes de prescriure medicaments mitjançant la recepta electrònica per un període superior a 60 dies, circumstància que fomenta la prescripció induïda dels metges de família i pediatres que han de renovar la recepta o redirigir el pacient a l’especialista perquè li prorrogui el tractament.
La meitat de les agressions registrades a l’Estat s’han produït en les consultes d’atenció primària (53%), seguides de les hospitalàries (18%), les urgències d’atenció primària (10%) i els serveis d’urgència dels hospitals (8%).
