Metges de Catalunya (MC) ha portat 31 empreses de la xarxa sanitària concertada davant el Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) per reclamar que en la nòmina de vacances s’incloguin tots els conceptes salarials que s’abonen en la resta de mesos de l’any, de manera que la retribució del període no laborable sigui equivalent a la normal o mitjana percebuda anualment per cada treballador.
Així, l’organització demana que el personal facultatiu, en la remuneració de les seves vacances, percebi l’import corresponent al complement d’atenció continuada, la mitjana de les guàrdies treballades durant l’any, tant de presència física com de localització, el complement de dissabte, el complement de diumenges i festius, el complement de nocturnitat, el complement de cap de guàrdia i complement personal transitori i absorbible (CPTA).
El sindicat mèdic empara la seva reclamació en diverses legislacions internacionals, com el Conveni 132 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) que en el seu article 7 diu que “tota persona que faci vacances de conformitat amb les disposicions d'aquest Conveni haurà de percebre, pel període sencer d'aquestes vacances, almenys la seva remuneració normal o mitjana calculada en la forma que determini en cada país l'autoritat competent o l'organisme apropiat”.
En el mateix sentit, argumenta, s’ha pronunciat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en dues sentències de l’any 2014. La primera, feta pública el 22 de maig d’aquell any, coneguda com ‘sentència Lock’, precisa el que expressa la Directiva 2003/88 de la UE sobre les vacances anuals retribuïdes: “Mentre durin les vacances anuals en el sentit d'aquesta Directiva, s'ha de mantenir la retribució i, en altres paraules, el treballador ha de percebre la retribució normal o mitjana per aquest període de descans”.
A més, MC remarca que els òrgans jurisdiccionals espanyols també han arribat a la mateixa conclusió. L’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem han establert en diferents sentències que les vacances han de ser retribuïdes al preu de la remuneració mitjana percebuda anualment pel treballador, amb la inclusió de tots els conceptes retributius, llevat d’aquells que siguin esporàdics i dels que corresponguin a dietes i despeses.
L’organització insta les empreses demandades a reconèixer els drets dels facultatius en la retribució de les vacances i els hi reclama que abonin les diferències salarials que resultin d’aquest reconeixement des de l’any 2015.
