Metges de Catalunya (MC) adverteix l’Institut Català de la Salut (ICS) que la pràctica de programar una visita virtual amb l’especialista per part del metge de família o pediatre com a requisit previ a la visita presencial, no pot esdevenir obligatòria. El sindicat ha detectat que des d’alguns serveis d’atenció primària (SAP) de l’ICS s’exigeix que els especialistes realitzin una visita virtual abans de decidir si veuen o no els pacients, de manera que, per mitjà de la valoració prèvia del facultatiu de primer nivell o amb el suport de recursos gràfics, l’especialista opta per programar una visita física, aconsellar un tractament al metge de primària o sol·licitar una exploració complementària, sense haver tingut cap contacte amb el pacient.
L’organització considera que es tracta d’una pràctica "no exempta de risc" perquè, per una part, el metge especialista es veu forçat a "emetre un judici clínic a partir d’elements telemàtics que poden resultar incomplets o insuficients", i, per altra, el facultatiu d’atenció primària "ha d’assumir el tractament i seguiment d’una patologia per a la qual no disposa de recursos humans i materials suficients", generant una sobrecàrrega assistencial "insuportable". Aquesta situació, afegeix, "incrementa les possibilitat de cometre un error i comprometre la seguretat del pacient".
MC recorda que l’Associació Mèdica Mundial (AMM), en la seva Declaració sobre les Responsabilitats i Normes Ètiques en l’Ús de la Telemedicina, afirma que "el metge té llibertat i completa independència per decidir si utilitza o recomana la telemedicina per al seu pacient" i que la decisió ha de basar-se en el que resulti més beneficiós per a la seva salut. El sindicat mèdic també mostra la seva preocupació per les conseqüències civils i penals que pugui comportar un error de diagnòstic imputable al procés assistencial virtual. En aquest sentit, l’AMM assegura que el metge que demana opinió a un altre "és responsable del tractament i d'altres decisions i recomanacions lliurades al pacient". No obstant això, el metge que no ha visitat al pacient "també és responsable davant el metge tractant de la qualitat de l'opinió que lliura i ha d'especificar les condicions en què l’opinió és vàlida". A més, "està obligat a no participar-hi si no té el coneixement, competència o suficient informació del pacient per a donar una opinió ben fonamentada".
Per evitar errors o situacions de responsabilitat professional per actes realitzats amb negligència, l’organització recomana als professionals mèdics que segueixin les instruccions del decàleg de bona praxi en visites virtuals que MC va presentar ara fa un any. En el document, a més de demanar que les visites no presencials tinguin assignat un període de temps en les agendes i que es defineixin protocols i circuits consensuats de resolució d’aquests actes mèdics, es puntualitza que la interconsulta entre professionals no pot substituir la visita especialitzada.
