La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per Metges de Catalunya (MC) contra el reial decret 610/2024, pel qual s'estableix el títol d’especialista en Medicina d'Urgències i Emergències. El sindicat reclamava no només que els metges titulats post-95 –i els graduats a l’estranger amb el títol homologat– que prestaven serveis a les urgències hospitalàries poguessin accedir a l’especialitat, sinó que mantenia que els professionals mèdics que treballen a centres d’urgències d’atenció primària també poguessin sol·licitar el reconeixement del títol per la via d’accés extraordinari.
L’alt tribunal ha descartat aquesta possibilitat, ja que el decret només preveu com a àmbits d’actuació de la nova especialitat els hospitals i els centres mòbils d’assistència sanitària. Així, ha considerat que els criteris del legislador per admetre les sol·licituds d’accés al títol per la via extraordinària es corresponen de manera adequada als serveis propis de la futura especialitat. Pel contrari, asseguren els jutges, s’estarien replantejant les competències definides per als nous especialistes en urgències i emergències, i ampliant el seu àmbit d’actuació.
Tot i respectar la sentència judicial, MC segueix defensant que l’exclusió dels metges de família amb experiència demostrable a centres d’urgències d’atenció primària és discriminatòria i contrària a la llei de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut. L’organització al·lega que les actuacions d’urgències es donen tant a l’atenció primària com a l’hospitalària, i que la definició que fa el reial decret de les competències pròpies de la nova especialitat no estableix diferències segons els centres on es presten els serveis.
Però aquesta no ha estat la interpretació de la Sala, que sosté que la creació del nou títol d’especialista adequa les unitats assistencials per distingir la prestació de les urgències d’atenció primària i hospitalària. Així, determina que al primer nivell es presta atenció continuada, però no d’urgències i emergències. Segons els jutges, aquesta és precisament la intenció del legislador: diferenciar el servei d’urgències en funció del tipus de centre i unitat assistencial, i establir el perfil professional per a cadascun d’ells.
La sentència del Suprem és definitiva i no recurrible, i ha comportat, a més, una notable imposició de costes judicials a MC.
