Metges de Catalunya (MC) es mostra obert a intensificar el diàleg amb el Departament de Salut per arribar a acords concrets que permetin millorar la malmesa situació laboral i professional del col·lectiu mèdic, però dubta que la fórmula més idònia passi per reactivar el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya (CPMC), tal com pretén fer el conseller de Salut, Antoni Comín.
El secretari general del sindicat, Josep Maria Puig, creu que és “poc aconsellable” ressuscitar aquest òrgan de consulta i participació mèdica, que va donar resposta a la vaga històrica de metges convocada per MC l’any 2006, si els acords que s’hi adopten no són vinculants, com ja va succeir en la seva primera etapa, i si es manté l’“estructura mastodòntica” inicial amb gairebé una trentena de representants de l’administració sanitària, col·legis professionals, facultats de medicina, societats científiques, patronals i sindicats.
“No volem jugar la segona part d’aquest partit amb les mateixes regles i dificultats d’operativitat que van buidar de contingut el Consell de la Professió Mèdica”, afirma Puig, que recorda que “la confiança és un estat d’ànim precari i transitori, a menys que s’alimenti de resultats palpables”. Per aquest motiu, insisteix en estendre la mà a Salut, “però no per mantenir distreta la professió, sinó per millorar realment les seves condicions laborals i professionals”.
Al seu parer, seria un “error” reeditar la “història d’un fracàs anunciat”. “Estem obligats –afegeix– a redefinir i redissenyar el Consell de la Professió Mèdica pel bé dels professionals i de la sanitat en general. Ja hem perdut massa temps i hem esmerçat molts esforços per no arribar enlloc”.
Informes
“Anàlisi de les retribucions mèdiques” i “La necessitat de metges en el sistema sanitari català. Causes i solucions” van ser dos dels grans informes que va elaborar el CPMC durant la seva primera singladura. En aquests treballs, es va concloure que els facultatius de la sanitat pública i concertada de Catalunya cobraven el salari fix més baix de l’Estat, si bé el seu nivell retributiu augmentava amb els incentius variables i la carrera professional, fins a situar-se en una franja intermèdia en comparació amb la resta de comunitats autònomes.
A més, es va posar de manifest la falta de metges a la sanitat catalana, sobretot en les especialitats d’anestesiologia, pediatria, psiquiatria, radiologia i ginecologia en l’àmbit hospitalari comarcal, i de medicina familiar i comunitària en l’entorn rural.
La major part de les conclusions i recomanacions d’aquests dos informes i de la resta de treballs que va redactar el CPMC van caure en l’oblit i no es van arribar a traslladar a la realitat laboral i professional del col·lectiu mèdic.
