Metges de Catalunya (MC) considera positiu que l’Audiència Provincial de Barcelona hagi ordenat investigar si la mort d’una desena de pacients del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, entre l’agost de 2015 i el maig de 2016, es pot atribuir a les retallades pressupostàries i a les llistes d’espera del centre, tal com va denunciar fa gairebé un any i mig l’excap d’aquest servei Manuel Galiñanes.
El sindicat veu oportú que s’obri una “investigació seriosa” dirigida per pèrits aliens a l’Institut Català de la Salut (ICS) per esclarir els fets i, si escau, depurar responsabilitats. “És evident que tothom ha d’acabar rendint comptes sobre la responsabilitat que té en la seva feina”, ha afirmat el secretari general de MC, Josep Maria Puig, a Catalunya Ràdio.
L’Audiència assenyala que, si fossin certs els fets denunciats per Galiñanes, podrien constituir un “delicte d’homicidi per omissió o per imprudència”. En el seu escrit, avançat aquest dimecres per La Vanguardia, el tribunal afirma que discrepa de la premissa “que les decisions polítiques, de qualsevol naturalesa, no poden tenir conseqüències juridicopenals”.
L’excap de cirurgia cardiovascular va denunciar davant la Fiscalia Provincial de Barcelona la mort de diversos pacients del seu servei que tenien programada una intervenció quirúrgica, però que al final es va posposar per la reducció d’operacions durant l’estiu de 2015. Segons Galiñanes, l’activitat als quiròfans de cirurgia cardíaca va passar de 15 a tres sessions setmanals els mesos de juliol i agost d’aquell any. A més, també va acusar el centre de manipular les llistes d’espera. La Fiscalia va arxivar les diligències, després de rebre un informe de l’ICS que negava aquestes irregularitats.
Posteriorment, el cirurgià va presentar una altra denúncia als jutjats que van sobreseure lliurement el cas, en argumentar que “les retallades en el sistema mèdic causades per la crisi no poden ser objecte de control judicial, ja que són una decisió politicoeconòmica”. Després d’aquesta resolució, Galiñanes va interposar un recurs a l’Audiència que ara ha obligat el jutge a obrir una investigació per esbrinar si hi ha una relació directe entre les defuncions i les retallades.
16 mesos d’espera
MC va destapar el 2013 una demora de 16 mesos de mitjana per a les intervencions de cor als hospitals de Bellvitge i Vall d’Hebron de Barcelona, els dos grans centres de referència per a aquests processos d’alta tecnologia. En un principi, l'ICS va negar les dades exposades pel sindicat, tot i que mesos més tard el Departament de Salut va reconèixer amb fets les xifres, posant en marxa un pla de xoc amb una dotació pressupostària extra i aprovant un Pla director de cirurgia cardíaca per resoldre la situació.
Quan va saltar a l’opinió pública la denúncia de Galiñanes, MC va demanar a Salut que obris una “investigació en profunditat” per esclarir els fets i conèixer el detall de quins eren els recursos humans i tècnics de què disposava l’hospital l’estiu de 2015 per atendre la cirurgia cardíaca.
