L’Agrupació de Dentistes de Catalunya (ADC), integrada a Metges de Catalunya (MC), retreu al Departament de Salut que el programa impulsat per l’Oficina de Salut Bucodental per oferir atenció a les persones grans que viuen en residències relegui el paper dels odontòlegs a una funció de “consultors en línia”, atès que no preveu l’actuació presencial d’aquests professionals a la institucions sociosanitàries, sinó una prestació de serveis purament telemàtica. A parer de l’organització, aquest procediment genera interrogants rellevants sobre la qualitat assistencial i sobre la distribució de responsabilitats i competències entre els diferents professionals que atendran els residents.
L’ADC recorda que l’extensió de l’atenció bucodental a les residències és una reivindicació històrica del col·lectiu i una necessitat per a una població especialment vulnerable. Tot i això, alerta que la planificació del programa sembla haver-se adaptat als recursos disponibles —l’escàs nombre d’odontòlegs que treballa a la sanitat pública— en comptes de prendre com a punt de partida les necessitats clíniques dels pacients.
En aquest sentit, l’agrupació qüestiona especialment que l’odontòleg, únic professional amb competències diagnòstiques i terapèutiques en l’àmbit bucodental, pugui quedar relegat a una funció de valoració virtual mentre altres professionals assumeixen les actuacions presencials. Segons l’ADC, la teleodontologia pot ser una eina complementària per prioritzar casos o fer seguiment, però “no pot substituir de manera sistemàtica l’exploració clínica directa de pacients amb alta complexitat assistencial”.
La denúncia s’emmarca en un context que l’organització considera “molt preocupant” per a la salut bucodental al sistema sanitari públic. En els darrers anys, Metges de Catalunya i l’ADC han advertit reiteradament que les polítiques impulsades per l’Administració s’han caracteritzat més per l’anunci de programes que per una dotació suficient de recursos. El president de l’ADC, Xavier Marco, ja va alertar el 2024 que la salut bucodental continuava utilitzant-se com a “instrument electoral”, amb promeses que corrien el risc d’incrementar encara més les llistes d’espera en lloc de millorar l’accés efectiu de la població a l’assistència odontològica pública.
Així mateix, l’agrupació va denunciar anteriorment que el desplegament de la llei de salut bucodental a Catalunya podia comportar una retallada de drets per a determinats col·lectius en substitució d’un model universal i suficientment dotat. Segons l’ADC, el nou programa a les residències reprodueix algunes de les mateixes mancances: manca de transparència, indefinició del paper dels odontòlegs assistencials i absència d’informació pública sobre els resultats de la prova pilot que diuen que s’ha dut a terme en algunes residències.
Per aquest motiu, l’organització exigeix explicacions públiques a l’Oficina de Salut Bucodental sobre els criteris científics que justifiquen la mesura adoptada (valoració virtual), la participació real dels odontòlegs en el disseny del programa i els indicadors previstos per avaluar-ne els resultats. També reclama al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) que aclareixi quin ha estat el seu paper en l’elaboració del model i quines actuacions ha dut a terme per garantir una atenció presencial adequada.
L’ADC defensa un model interdisciplinari en què odontòlegs, higienistes dentals, infermeres i cuidadors treballin de manera coordinada, però respectant les competències de cada professional. En aquest sentit, sosté que la salut bucodental de les persones grans no es pot garantir únicament amb programes de prevenció i formació, sinó assegurant l’accés al diagnòstic, al tractament i a l’atenció presencial quan sigui necessària.
