La consternació dels facultatius d’atenció primària també arriba als professionals que exerceixen a la xarxa concertada. Els mateixos problemes de pressió assistencial, retallades i precarietat laboral que han denunciat els facultatius de l’Institut Català de la Salut (ICS) que han portat a Metges de Catalunya (MC) a sol·licitar a l’entitat la creació d’una comissió urgent que proposi mesures contra la sobrecàrrega dels professionals, es poden fer extensius als centres d’atenció primària (CAP) gestionats per empreses públiques i consorcis de salut.
En aquest sentit, els metges de família, pediatres i odontòlegs dels ambulatoris del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) han fet un pas endavant i han presentat un escrit de denúncia a la direcció de recursos humans i a la gerència de l’empresa. El 75% de la plantilla facultativa d’atenció primària s’ha adherit al document que xifra en més d’un 20% la pèrdua de personal als CAP del CST des de l’any 2011. La reducció del nombre de treballadors i la no cobertura de les baixes i les jubilacions provoca una càrrega assistencial "fora de tota mida" que es veu agreujada per l’envelliment de la població i l’increment de la complexitat de les patologies que augmenta el nombre de visites.
Els facultatius també denuncien que les llistes d’espera són "inabastables" i poden arribar als dos mesos perquè els pacients puguin ser atesos pels seus propis metges. Aquesta demora provoca més demanda d’atenció urgent que afegeix pressió a les agendes dels professionals. Com en el cas de l’ICS, els facultatius també es queixen per les visites no presencials, la demanda espontània, les interconsultes virtuals, la revisió de proves o els informes sobre fàrmacs que “multipliquen” l’agenda ordinària de visites programades.
La pressió assistencial als centres de primària del CST pot continuar creixent si el Servei Català de la Salut (CatSalut) no proporciona els recursos necessaris perquè l’empresa pugui substituir 16 facultatius, vinculats contractualment a l’ICS però que presten serveis al consorci egarenc, que es jubilaran en els propers mesos.
CAP Sant Llàtzer, l’exemple
Els professionals d’un dels set ambulatoris que gestiona el CST, el CAP Sant Llàtzer, posen xifres a la situació. Amb una població de referència de 41.164 persones, 8.500 adults i 2.600 nens i nenes es troben sense metge i pediatre assignat, respectivament, a causa de l'absència de substituts. De l’atenció d’aquests pacients se n’ocupa la resta de professionals afegint-los a les seves pròpies agendes assistencials, de manera que els facultatius superen folgadament les 30 visites diàries. Així, s’incrementa el contingent de pacients per facultatiu, superant el topall de 1.500 per metge de família i 1.300 per pediatre, mentre la plantilla és cada cop més reduïda.
El centre, a més, compta amb un únic odontòleg que reparteix la seva jornada amb un altre CAP, quan l’Ordre de 8 d’octubre de 1985, sobre fixació de criteris per a la determinació de plantilles orgàniques dels Equips d’Atenció Primària, fixa una ràtio d’un dentista per cada 11.000 habitants. És a dir, tenint en compte la seva població, el CAP Sant Llàtzer hauria de comptar amb almenys tres odontòlegs.
Per tot això, els facultatius d’atenció primària del CST reclamen la recuperació del personal perdut els últims anys i limitar a 25 el nombre de visites diàries a les consultes amb un temps d’atenció mínim per pacient de 10 minuts, ja sigui presencial o no presencial. A més, demanen inversions per millorar i renovar les infraestructures, els equipaments i materials, el mobiliari i la climatització dels centres. Per últim, reivindiquen participar en les decisions sobre el model i l’organització de l’assistència perquè qualsevol canvi sigui consensuat amb els professionals mèdics.
