El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Josep Maria Puig, ha fet una lectura crítica del discurs complaent del Departament de Salut sobre els nous pressupostos sanitaris aprovats pel Govern –actualment en tramitació parlamentària– i ha reiterat que els comptes encara són “inferiors als d’abans de la crisi econòmica”. “El 2010 teníem un pressupost per a sanitat de 9.875 milions d’euros, cosa que vol dir que, enguany, disposem de 86 milions menys”, ha afirmat aquest dilluns a Crític. Davant d’aquest infrafinançament endèmic, s’ha mostrat taxatiu: “De la manca de pressupost pengen tots els problemes que hi ha en la sanitat. Si solucionéssim aquest problema, la resta s’arreglarien”.
A banda d’això, Puig ha afegit que, durant la darrera dècada, hi ha hagut una inflació del 16,3% a Catalunya, que s’hauria de restar als comptes previstos per a enguany. “Els titulars que s’han generat –amb referència a la reversió de les retallades– són falsos, perquè amaguen aquestes dades”, ha assenyalat.
Aquesta escassetat de mitjans té múltiples conseqüències per al sistema sanitari públic: més sobrecàrrega assistencial a l’atenció primària, fuga de talent mèdic i enquistament de les llistes d’espera, entre altres mals. “El temps d’espera sanitari i el volum de gent s’han anat incrementant i això no té aturador, si no es posen diners”, ha afirmat. En aquest sentit, ha posat com a exemple la injecció de 57 milions d’euros anuals que l’anterior conseller de Salut, Antoni Comín, va destinar l’any 2017 a reduir les llistes d’intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i consultes externes. “Amb aquests recursos només es va reduir un 0,4% –l’objectiu era arribar al 10%– el nombre de persones en espera per operar-se; és a dir, bàsicament es va aconseguir que deixessin de créixer al ritme que ho estaven fent”.
Per contra, els pressupostos de 2020 preveuen dedicar-hi menys de la meitat, concretament 20 milions d’euros. “Si amb 57 milions només es van aturar les llistes d’espera, amb els diners que volen invertir-hi ara no només no es reduiran, sinó que seguiran creixent”, ha avançat.
Un altre dels efectes del dèficit crònic en el finançament sanitari és la saturació de les urgències, provocada, sobretot, per la pèrdua d’infraestructura hospitalària durant les retallades. En un debat a Ràdio 4 que ha tingut lloc també aquest dilluns, Puig ha dit que la difícil situació que pateixen aquests serveis “no és cap novetat”, però ha subratllat que les polítiques d’austeritat han agreujat el problema. “En els darrers 10 anys, hem perdut més de 1.000 llits d’hospitalització i, sovint, els hospitals tenen dificultats per ingressar a planta els pacients que arriben a urgències i així ho requereixen, ja que els centres estan plens. Aquesta manca de drenatge és el que provoca realment el tap”.
