El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, ha criticat la voluntat de “silenciar” les reivindicacions del col·lectiu mèdic, tant per part de l’administració com de la resta d’organitzacions sindicals. “Les nostres demandes no són com les dels sindicats de classe, i per a les administracions, tanmateix, són demandes ‘de treballadors’. Entre els uns i els altres ens volen silenciar”, ha assegurat en una entrevista a Diario Médico. Per aquesta raó, el sindicat mèdic segueix reclamant un espai de negociació directa entre els facultatius i els seus contractadors, ja siguin públics, concertats o privats.
L’obstacle per aconseguir-ho és la manca de voluntat de l’administració, a la qual no li interessa tractar les especificitats de la professió mèdica perquè “així fa el que vol”, ha afirmat Lleonart. En aquest sentit ha posat com a exemple la regulació de les guàrdies mèdiques, una qüestió “permanentment judicialitzada” que no es tracta a les meses de negociació “perquè no interessen a ningú, perquè només afecten els metges”. Entre aquestes qüestions també s’hi inclouen la formació, la docència o la investigació, aspectes fonamentals per a la qualitat assistencial “que no es tracten mai, ni es poden tractar, dins un conveni sectorial”.
Lleonart també ha retret a l’administració que s’abstingui d’intervenir en les negociacions del conveni col·lectiu de la xarxa concertada. “La Generalitat, que és qui posa els recursos, no és a la taula de negociació del sector concertat i les patronals actuen com els seus representants, ja que no poden decidir res amb el que estigui en contra el Govern autonòmic. És com el gos de l'hortolà, que ni menja ni deixa menjar”.
Pel que fa a l’actual conselleria de Salut, creu que està utilitzant una millor estratègia de comunicació, “però fent les mateixes coses de sempre”, ja que la gestió “continua sent economicista”, com demostra el pla d’incorporar nous perfils professionals en comptes de metges, “que és el que cal”, ha explicat.
Model obsolet
Per al responsable sindical, el problema de fons és que el model sanitari ha quedat obsolet i els professionals opten per jubilar-se o marxar. “Però a l’administració tant li fa. A primària diuen: si no tinc metges a l'ambulatori, el tanco i concentro en un altre. I als hospitals: si no tinc traumatòlegs per a un hospital, tanco el servei i envio els pacients a un altre”.
Lleonart no ha descartat cap mena de mobilització per part dels facultatius i ha introduït la campanya ‘Posa límits’, iniciada pel sindicat “amb l'objectiu que els facultatius diguin que estan esgotats físicament i mentalment, i que no estan disposats a fer més hores del límit de 2.187 hores anuals que fixa la normativa europea”.
