"Tota la cadena assistencial dels grans centres hospitalaris es ressent d'una pressió elevadíssima que es manté pràcticament sense pausa des de fa dos anys”. El president del sector d’hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Metges de Catalunya (MC), José Ángel Montañés, avisa que la situació sanitària provocada per la pandèmia i la seva gestió, a més de col·lapsar l’atenció primària i als seus professionals, també ha portat al personal facultatiu dels hospitals públics “al límit de la seva capacitat de resistència” per l’“elevat i sostingut grau d’exigència” de la crisi sanitària.
La incapacitat de les gerències i direccions de fer una gestió adequada de la demanda sanitària també ha influït en l’esgotament dels professionals. “Malgrat que la pandèmia s’ha perllongat dos anys, les direccions no han estat capaces de dissenyar plans de contingència adequats per a aquesta situació”, assegura Montañés, que encara veu lluny el retorn a la normalitat.
Precisament, la voluntat de mantenir l'assistència ordinària i recuperar les llistes d'espera, i, alhora, fer front a la pandèmia, amb la mateixa plantilla i recursos, ha estat el detonant del creixement de la síndrome de burnout entre el col·lectiu mèdic. “Facultatius sobrecarregats, plantilles infradotades i amb un flux continu de pèrdua de professionals, ja sigui per baixa o per fugida fora del sistema públic. Aquesta és la realitat que alguns no volen veure. No és només cansament, sinó quelcom més profund i d’afectació personal”, remarca Montañés.
Tal com va advertir el sindicat, mantenir l’activitat quirúrgica i assistencial habitual, reduir les llistes d'espera i atendre la COVID, tot amb el mateix nombre de professionals i recursos, era una “imprudència”. En aquest sentit, Montañés explica que el personal mèdic “no té banqueta, no hi ha reserves, només hi ha equip titular”. Per aquest motiu, ja des d’abans de la pandèmia, el personal facultatiu no és substituït quan fa vacances o està en situació de baixa, de manera que l’activitat assistencial s’ha de distribuir entre la resta dels professionals mèdics. Una situació que no només no ha canviat, sinó que s'ha agreujat amb la pandèmia.
Mantenir el pla de contingència
Així, els representants mèdics dels grans hospitals públics adverteixen que, tot i afectar de manera transversal tots els serveis hospitalaris, la situació és “límit” a les unitats d’Urgències, Medicina Interna, Anestèsia o Medina Intensiva. En el cas de les UCI, alerten que les plantilles poden patir en qualsevol moment una “ruptura” per la falta de personal i pel cansament acumulat, ja que el nombre de pacients ingressats segueix sent molt elevat i l’arribada de nous no s’atura.
Encara que les dades apuntin a una incipient reducció de contagis, el president del sector demana a la direcció de l’ICS que prolongui el pla de contingència activat abans de Nadal, amb l’objectiu d’adequar les agendes quirúrgiques i assistencials a la incidència de la sisena onada i, sobretot, al personal mèdic disponible. “No treballem amb la previsió que la pandèmia millorarà. Preparem-nos per a una setena onada, que arribarà amb un sistema exhaust i sense capacitat de resposta suficient”, assegura Montañés.
