19M: Poc temps assistencial, sobrecàrrega laboral i baixes retribucions, els obstacles en l’exercici de metge de família

Dia Mundial del Metge i la Metgessa de Família

Cada 19 de maig se celebra el Dia Mundial del Metge i la Metgessa de Família, declarat el 2010 per l’Organització Mundial de la Medicina de Família (WONCA, per les sigles en anglès), amb l’objectiu de destacar les funcions que duen a terme aquests especialistes en els sistemes de salut d’arreu del món. Aquest any, sota el lema Metges de Família, sempre allà per a cuidar, l'entitat posa en relleu la importància de l’atenció continuada en totes les etapes de la vida dels pacients de forma accessible, equitativa, sostenible i amb qualitat. Un any més, Metges de Catalunya (MC) se suma a la commemoració d’aquest dia i posa en valor la tasca dels facultatius de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC). 

D’altra banda, el sindicat aprofita l’efemèride per recordar el “deteriorament” de l’especialitat i la “situació límit” en la que es troben aquests professionals després de dos anys de pandèmia i més d’una dècada de retallades. La situació ha comportat una manca de recursos humans i econòmics que es tradueix en una sobrecàrrega laboral i un augment de metges que pateixen la síndrome de burnout, doncs fins a un 70% en presenta símptomes. 

En aquest sentit, els metges de família destaquen el poc temps assistencial per atendre els pacients, la sobrecàrrega laboral i les “insuficients retribucions” com els principals obstacles als quals han de fer front per exercir la professió, de manera que molts busquen marxar a l’estranger a treballar –són els que més certificats demanen– o canviar de disciplina. Tot això converteix l’especialitat de MFiC en la menys sol·licitada pels nous metges –a dos dies de tancar-se el procés d’assignació de places MIR d’enguany, se n’han cobert la meitat– i moltes es cobreixen per descart. 

Deixar l’especialitat
“L’examen no em va anar bé i en el meu torn quedaven poques places lliures, així que vaig triar una en la que pogués fer una mica de tot”, explica un antic MFiC. En acabar el MIR, l’alta càrrega assistencial, els sous “molt baixos”, la manca de respecte i reconeixement de la seva feina per part dels pacients i companys, i les elevades tasques burocràtiques, entre d’altres motius, el van portar a abandonar l’atenció primària el 2019. Ara es dedica a la medicina estètica en clíniques privades: “Em sento molt més valorat i sóc més feliç, però si es pogués exercir de metge de família en bones condicions no dubtaria en tornar-hi”.

MC recorda que aquest no és cap cas aïllat, sinó tan sols un entre molts que vénen incentivats per les conseqüències de les retallades en sanitat. Un de similar és el d’un MFiC que, després de fer la residència “per descart” i obtenir l’especialitat, en plena pandèmia va decidir fer un canvi de rumb atès que “les condicions de treball s’apropaven a l’explotació laboral”. Després de fer l’examen MIR per segona vegada, va poder triar Anàlisis Clínics i actualment n’és resident.

Conseqüència de les retallades
Tot i que el nombre de metges de família que volen deixar-ho sembla haver augmentat en els darrers mesos per l’empitjorament de l’esgotament físic i mental dels facultatius arrel de la COVID-19, aquesta és una realitat que ocorre des de l’inici de les retallades. Va ser el cas d’una metgessa que va triar l’especialitat pensant que era “global i propera”, però de seguida es va adonar que només en un ambient petit es podia realitzar la medicina que tenia en ment: “A Barcelona, les agendes estan sobrecarregades i el burnout és generalitzat, amb una desídia global, així que vaig decidir canviar a Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT), una especialitat medicoquirúrgica molt àmplia en la que es fa una mica de tot i mai tens sensació de monotonia”. 

Un altre cas similar és el d’un MFiC que actualment és dermatòleg: “Amb un número entre els 200 primers del MIR vaig triar la medicina de família per convicció de que era un món ideal, però vaig veure que cada cop és menys familiar i més individualista, informatitzada i burocratitzada”. En aquest sentit, reclama una millora de les condicions laborals i econòmiques perquè, així, “hi hauria més gent interessada en ser metges de família, de manera que es podrien ampliar les plantilles i descongestionar les consultes”. 

Mentre això no passi, el sindicat alerta que el nombre de metges de família que pensa fer un canvi laboral continuarà en augment perquè són molts els que ho tenen en ment. Això li passa a una metgessa que acaba d’estudiar un màster de Medicina Estètica perquè, per la manera en la que està gestionada l’especialitat de MFiC, es planteja abandonar-la: “És difícil continuar quan veus que hi ha altres opcions o que pots marxar a altres països a exercir de metge de família y continuar honrant la professió, però sense l’alt cost de patir burnout”.

Així doncs, MC aprofita el Dia del Metge de Família per recordar la “necessitat urgent” de millorar les condicions laborals i retributives del col·lectiu, reduir la càrrega de treball, oferir més facilitats per a la conciliació i dotar l’especialitat de més recursos per millorar-la i tornar a fer atractiu el seu exercici.