Estocada definitiva —ara sí— a un dels conflictes que Metges de Catalunya (MC) té oberts amb les empreses sanitàries públiques i concertades. La Sala Social del Tribunal Suprem ha resolt un recurs de cassació per unificació de doctrina presentat pel Consorci Sanitari de Terrassa (CST) i ha resolt que el complement salarial per incapacitat temporal (IT) ha d’incloure els imports percebuts en concepte de guàrdies. L’entitat vallesana va presentar el recurs després que la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tombés una sentència anterior del Jutjat Social número 2 de Terrassa, favorable a l’empresa.
Així, l’alt tribunal ha confirmat la sentència del TSJC que condemna el CST a incloure la mitjana de les guàrdies de presència física i localització realitzades per la facultativa al complement que millora la prestació per baixa laboral fins al 100% de les retribucions fixes i periòdiques que percep una persona en situació d’IT.
D’aquesta manera, el Suprem fixa el criteri a seguir i confirma que les guàrdies, com a activitat laboral obligatòria per al personal facultatiu, comporten una remuneració fixa i periòdica que s’ha d’incloure al complement d’IT per evitar una reducció de les retribucions habituals que perceben els treballadors i treballadores.
Guàrdies i.... vacances
Amb aquesta sentència, el màxim òrgan judicial espanyol corrobora que l’atenció continuada, en tant que obligatòria, forma part de la nòmina habitual dels facultatius i facultatives i, en conseqüència, s’ha d’incloure a tots els pagaments ordinaris. En aquest sentit, cal recordar que el mateix Tribunal Suprem va sentenciar l’any 2019 que a la retribució dels períodes de vacances també s’hi ha d’afegir la mitjana de les guàrdies treballades, el complement d’atenció continuada i el complement de dissabte, diumenges i festius.
MC celebra aquesta nova victòria judicial que permet als professionals mèdics mantenir el mateix nivell d’ingressos durant tot l’any, tal com estableixen les directives laborals europees. El sindicat espera que les empreses "deixin de posar pals a les rodes" i acatin el criteri judicial, "estalviant a les persones afectades un recorregut judicial innecessari que sostreu recursos dels pressupostos sanitaris, que van a parar a gabinets jurídics en comptes de l’activitat assistencial".
