El Tribunal Suprem ha sentenciat que les empreses sanitàries han de satisfer en la retribució de les vacances el complement d’atenció continuada, la mitjana de les guàrdies treballades, tant de presència física com de localització, i el complement de dissabte, diumenges i festius. Així, el màxim òrgan judicial ha confirmat la sentència de febrer de 2017 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ha desestimat els recursos presentats per les patronals sanitàries que demanaven l’anul·lació de la resolució del tribunal autonòmic.
D’aquesta manera, queda palès que la nòmina de vacances ha d’incloure els conceptes salarials que els treballadors perceben de manera habitual la resta de mesos de l’any, tal com es recull en la legislació internacional i comunitària que és d’aplicació a l’estat espanyol.
Amb tot, el tribunal no ha inclòs entre els conceptes a pagar la part proporcional de les hores extraordinàries i la retribució variable per objectius (DPO), tal com havien reclamat les organitzacions sindicals. La sentència del Suprem és ferma i no recurrible.
Metges de Catalunya (MC) va ser la primera organització que va reclamar per al personal facultatiu la percepció de la retribució normal o mitjana en el període de descans per vacances. Posteriorment es van afegir a la reclamació els altres sindicats del sector en una demanda col·lectiva a la qual també es va adherir MC.
El sindicat mèdic informarà properament als seus afiliats sobre el procediment a seguir per fer efectiva la reclamació de quantitats degudes per les empreses.
