Metges de Catalunya (MC) ha donat suport aquest dimecres al Consell d'Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT) que ha presentat en roda de premsa el 'Manifest sobre l’obertura de noves facultats', en què argumenta els motius de la seva oposició a la creació de tres nous centres universitaris d’estudis mèdics, un de caràcter públic i vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que se situaria a Terrassa, i dos més a Barcelona, de caràcter privat, lligats a la Universitat Abat Oliba CEU i a la Universitat Blanquerna Ramon Llull.
Els portaveus de l’organització estudiantil han assegurat que, amb més facultats i alumnes, disminuirà la qualitat de la formació perquè s’incrementarà la ràtio d’estudiants per professor i tutor, ja que el cos de docents és limitat. Per aquest motiu, han demanat que els recursos s’inverteixin en millorar les facultats ja existents, que compten amb infraestructures envellides que es troben al límit de les seves capacitats. A més, han afirmat que amb l'obertura d’aquestes tres facultats no es posa solució al dèficit de metges que pateix el sistema.
En aquest mateix sentit, el secretari general de MC, Xavier Lleonart, ha recordat que fa més de 10 anys que els informes de demografia mèdica indicaven que entre 2020 i 2030 hi hauria una gran demanda de facultatius degut a la jubilació massiva de la generació del baby boom. Ara, aquests mateixos informes, mostren que, a partir de 2031, quan es començarien a incorporar els metges formats a les noves facultats, no hi haurà la mateixa manca de professionals perquè ja s’haurà produït el gruix de jubilacions. "Obrir noves facultats és un error perquè tindrà efectes d’aquí a 10 o 15 anys i el problema el tenim ara. És una solució populista fruit de la improvisació", ha reblat.
Així, Lleonart ha remarcat que la millor mesura per pal·liar l’actual falta de metges i metgesses és que el miler de graduats que cada any surten de les facultats catalanes "no vulguin fugir del sistema". La recepta del responsable sindical per retenir-los a la sanitat pública passa per "tractar-los millor, oferint-los condicions assistencials, laborals i retributives que s’apropin a les dels països de l’entorn europeu, amb sortides laborals que també facilitin opcions de docència i recerca".
