MC: "Sanitat aposta per un Estatut Marc que imposa i restringeix, en lloc de seduir i motivar. No és el que la professió mèdica reclama i necessita"

Metges de Catalunya (MC) ha tingut accés a l'esborrany d'Avantprojecte de Llei de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut que el Ministeri de Sanitat ha facilitat a les organitzacions sindicals presents a la taula de negociació que es reuniran el proper 22 de gener per discutir la proposta ministerial. Després d'una lectura minuciosa del text, MC considera que Sanitat ha errat completament l'esperit que havia d'orientar la reforma de l'Estatut Marc. En lloc d'oferir una millora inequívoca de les condicions de treball perquè la sanitat pública sigui l'àmbit professional de referència, apostant per la qualitat i el prestigi, de manera que el Sistema Nacional de Salut (SNS) recuperi la seva capacitat de seducció i esdevingui una aspiració per a les noves generacions de sanitaris, el ministeri opta per la imposició, la prohibició i les restriccions laborals amb l'objectiu de tenir lligats de mans als professionals.

Entrant detalladament en el document, el sindicat majoritari dels facultatius catalans identifica quatre focus principals de conflicte. En primer lloc, l'establiment de la nova classificació professional d'acord amb el Marc Espanyol de Qualificacions per a l'Aprenentatge Permanent (MECU) la plasmació del qual suposa un exercici de trilerisme, ja que el mateix Estatut Marc nega els efectes retributius de la reclassificació. D'altra banda, malgrat reconèixer que al personal mèdic li correspon un nivell 8 del MECU i al d'infermeria un nivell 6, agrupa tots dos col·lectius al subgrup professional A1. Això pot repercutir en les futures negociacions de relacions laborals d'àmbit autonòmic, públic i concertat.

En segon lloc, malgrat el debat públic i el consens del col·lectiu mèdic respecte a la necessitat eliminar les guàrdies de 24 hores, la proposta de reforma perpètua un model d'atenció continuada pràcticament exclusiu de la sanitat espanyola que porta a límits insostenibles la jornada laboral dels metges. La fixació de guàrdies de 17 hores (sumant jornada ordinària i complementària) serà summament dificultosa, ja que planteja molts dubtes a nivell organitzatiu i d’horari. Així, tenint en compte que el mateix text estatutari preveu excepcions i causes que permeten mantenir les guàrdies de 24 hores, moltes administracions sanitàries optaran per continuar com fins ara, al·legant raons organitzatives o assistencials. A més, el document prohibeix que el descans després d'una jornada de guàrdia es pugui computar com a temps efectiu de treball, fet que suposa un pas enrere i una supressió de drets adquirits per molts professionals que han aconseguit un acord en aquest sentit a les seves respectives empreses.

Una altra de les mesures que ha encès els ànims dels metges és la determinació de l'exclusivitat de l'exercici professional a la sanitat pública per als caps de servei. Si bé es pot entendre que el ministeri persegueix que tot l'esforç, la dedicació i el talent d'aquests càrrecs intermedis es destini a l'SNS, amb equitat i transparència, de nou, la coerció no pot ser l'instrument per assolir aquest objectiu. En lloc de millorar les condicions de treball i prestigiar l'exercici públic per captar els professionals, l'Administració s'inclina per l'ordeno i mano. Una política que podria resultar contraproduent en el moment que els metges situïn sobre la balança les condicions que ofereix el sector públic i les compari amb el sector privat. L'exclusivitat obliga a triar i, tenint en compte la infradotació de recursos del SNS, que condueix en molts casos a la precarietat, la pressió assistencial i l'esgotament, no seran pocs els facultatius que es plantejaran l'exercici a l'àmbit privat, en empreses amb necessitats creixents de plantilla a causa de l'increment sostingut de la subscripció de pòlisses per part de la població.

Finalment, els MIR, les generacions que han de garantir la continuïtat de la nostra sanitat pública també manifesten la seva indignació —i disposició a mobilitzar-se— per la mesura inclosa a la proposta de reforma de l'Estatut Marc que estableix la dedicació exclusiva a l'SNS durant els cinc anys posteriors a l’obtenció de títol d’especialista. Sota l'empara del suposat interès públic es coarta la llibertat i es condiciona la carrera professional dels metges joves per retenir-los per la via del càstig i no pas de la motivació i la il·lusió.

MC mostra la seva profunda decepció amb els plantejaments de Sanitat i lamenta que la ministra Mónica García hagi fet cas omís a les demandes que li va traslladar, conjuntament són el Sindicat Mèdic Andalús (SMA) i el Sindicat Mèdic d'Euskadi (SME), en una reunió celebrada el 31 de maig del 2024. Per a l'organització és incomprensible que l'enfoc de Sanitat sigui el del puny tancat i no el de la mà oberta. Quan totes les anàlisis i els estudis conclouen que el benestar professional, basat en unes condicions laborals i professionals estimulants, és determinant per a la sostenibilitat del sistema, l'Administració sanitària, a diferència dels països del nostre entorn més immediat, aplica polítiques pretèrites d'acatament i obediència.