Metges de Catalunya (MC) ha celebrat aquest dijous una jornada de debat i reflexió per commemorar el Dia Internacional de les Dones. Sota el lema Rebel·la’t, l’acte –organitzat pel grup feminista del sindicat– ha generat un espai de reflexió intergeneracional sobre les experiències de tres metgesses al llarg de les seves respectives trajectòries professionals per analitzar com afronten les situacions de desigualtat o discriminació en l’àmbit sanitari.
L’organització ha repetit el format que va impulsar l’any passat, i aquesta segona edició ha superat les xifres de participació de la primera amb prop d’una trentena d’assistents presencials i més de 330 usuaris únics connectats al llarg de la retransmissió de l’acte a través d’Instagram.
La periodista Laia Calaf ha estat l’encarrega de conduir la jornada, que ha començat amb una breu benvinguda per part de la psicòloga clínica, vicesecretària de Finances de MC i coordinadora de l’àrea de Feminismes i Igualtat, Xelo Casado, que ha estat l’encarregada de contextualitzar i presentar la campanya del 8M d’enguany.
En aquesta ocasió, el grup feminista de MC ha convidat tres facultatives de diferents edats i àmbits professionals: Ana Ridao, resident de primer any de Medicina Familiar i Comunitària a Barcelona; Elena Muñoz, especialista en cirurgia pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues; i Glòria Borràs, metgessa jubilada especialista en Obstetrícia i Ginecologia.
Totes tres han compartit experiències de discriminació i microagressions quotidianes que ja es patien fa dècades i que encara avui continuen presenciant-se, com el qüestionament de la seva autoritat, comentaris condescendents o la presumpció que el metge és l’home present a la consulta. I és que, tot i els avenços aconseguits en els darrers anys, les ponents han coincidit que aquestes situacions encara formen part de la realitat de la gran majoria de les metgesses.
Borràs va entrar a la facultat el 1974, on la pràctica absència de professores i les poques dones estudiants de Medicina ja li va causar un gran impacte. “Durant l’especialitat, sentia que havia de demostrar constantment la meva vàlua perquè no es refiaven de la meva paraula i vaig haver de suportar comentaris paternalistes constants, els quals mai feien als meus companys homes”, ha subratllat.
“M’operarà vostè?”, és una pregunta que a Muñoz li fan bastant sovint alguns pacients, i treballar en una especialitat tradicionalment masculina també li ha comportat haver de sentir comentaris masclistes dels seus companys durant les cirurgies, com “no ho fas tan malament”. Així mateix, ha denunciat els comentaris sobre l’aspecte físic –“com que ets maca et miraré amb més bons ulls”–, els quals mai es dirigeixen a un home.
I és que malgrat la feminització de la Medicina i els avenços en termes d’igualtat que s’han anat produint en els últims anys, Ridao ha confirmat que encara avui es tracta de “nena” a les metgesses: “És molt frustrant que donin per fet que el metge és el meu company i que ignorin la meva opinió fins que un doctor expressa exactament la mateixa idea”. En aquest aspecte, totes tres coincideixen que el més important per aturar aquests comportaments és posar límits i rectificar sempre davant qualsevol confusió d’aquest tipus.
La taula també ha posat de manifest les barreres estructurals que persisteixen dins el sistema sanitari, com les dificultats de conciliació, la manca de dones en càrrecs de lideratge o les desigualtats en les oportunitats de promoció professional. En aquest sentit, s’ha destacat que, tot i que cada vegada hi ha més metgesses que metges, els espais de poder continuen majoritàriament ocupats per homes.
Un altre bloc important del debat ha estat la dificultat de conciliar la vida professional amb la personal en una professió tan exigent com la medicina. Les participants han posat de manifest que, tot i els avenços en drets laborals, la càrrega de les cures continua recaient majoritàriament sobre les dones, obligant-les a assumir renúncies personals o professionals. Borràs ha explicat que va haver de decidir no tenir fills i que, més endavant, va acabar deixant la sanitat pública per poder cuidar els seus pares dependents. Un sacrifici que, segons han assenyalat, rarament es plantegen els seus companys homes i que evidencia que la desigualtat també es manifesta fora de l’entorn estrictament laboral.
La jornada també ha comptat amb dues advocades i sòcies del Col·lectiu AiDE, Mireia Montesinos i Eugènia Prados, que han aportat la perspectiva jurídica. Després d’explicar les diferències entre discriminacions directes i indirectes i analitzar alguns dels obstacles legals que encara dificulten la plena igualtat laboral, han alertat del risc que determinats drets de conciliació acabin perpetuant els rols de gènere si continuen sent utilitzats majoritàriament per dones.
Precisament, un dels conceptes centrals de la jornada ha estat la necessitat de “rebel·lar-se” davant aquestes situacions, tant a nivell individual com col·lectiu. Les ponents han coincidit a destacar la importància de compartir les experiències i construir xarxes de suport entre professionals per fer front a les desigualtats, ja que “prendre consciència que no estem soles ni som les úniques que patim discriminacions ens fa guanyar força”.
La jornada ha conclòs amb una reflexió sobre el cost que té rebel·lar-se per a les dones i amb una crida a l’acció col·lectiva per transformar el sistema sanitari i avançar cap a una igualtat real, remarcant el paper de MC i de l’acció sindical com a eines clau per canalitzar les reivindicacions i impulsar canvis estructurals dins del sector.
