Metgesses de Catalunya, el grup feminista de Metges de Catalunya (MC), ha celebrat aquest dijous una jornada de debat i reflexió sobre lideratge femení per commemorar el Dia Internacional de les Dones, que se celebra aquest dissabte 8 de març amb l’objectiu de lluitar per la igualtat i eliminar les discriminacions vers les dones en tots els àmbits de la societat.
Una vintena de persones han assistit presencialment a l’acte, que també s’ha retransmès en directe a través d’Instagram, on gairebé 200 usuaris únics s’hi han connectat al llarg de la jornada. El pudor que acostumen a sentir les dones a l’hora de reconèixer-se com a líders i triomfadores, la precarització laboral derivada de la feminització d’algunes professions, les diferències entre el lideratge femení i el masculí, els prejudicis lligats a la maternitat –i a la no maternitat–, i els reptes de futur han sigut alguns dels principals temes de debat.
La periodista Laia Calaf ha estat l’encarrega de conduir l’acte, que ha començat amb la presentació per part de Xelo Casado, psicòloga clínica, secretària de l’Agrupació de Psicòlegs de MC i vicesecretària de Finances del sindicat, i Lourdes Franco, metgessa de família, antropòloga mèdica i secretària del sector Primària ICS de MC, de la feina feta per l’equip de treball feminista de l’organització al llarg dels seus dos anys de trajectòria.
Tot seguit, s’ha iniciat una taula de reflexió sobre lideratge femení de la mà de Júlia Ojuel, metgessa de família, màster en Sexologia clínica, postgraduada en Abordatge de gènere en salut i activista del moviment feminista; Dolors Liria, psicòloga, vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), propietària d’un centre de psicoteràpia, docent i coordinadora de la Fundació Galatea; Carme Sánchez, psicòloga clínica, sexòloga, màster en Psicoteràpia Integradora, i secretària de l’associació Dones en Xarxa; i Mireia Montesinos, advocada i sòcia del Col·lectiu AiDE, professora associada al Departament de Dret de la UPF, i formadora sobre els drets laborals de les dones víctimes de violència de gènere a l’ICAB.
Totes quatre han reconegut sentir-se líders en les seves respectives vides professionals i personals, però també han compartit el sentiment de “pudor o vergonya” per sentir-s’ho, el qual sovint dificulta presumir dels seus mèrits. “Crec que soc líder perquè hi ha hagut altres dones anteriors a mi que han sigut més valentes que han permès que jo ho sigui”, ha apuntat Sánchez, que alhora reconeix que sovint li resulta difícil creure-s’ho del tot. Montesinos, per la seva part, ha manifestat que, tot i sentir-se líder, no lidera a consciència i ha reivindicat la importància del lideratge col·lectiu, ressaltant la facilitat que les dones tenen per reconèixer molt més el seu lideratge professional que no pas el personal.
Ojuel, per la seva part, ha destacat el seu paper com a delegada sindical de Primària ICS Barcelona com a un gran escut que li ha proporcionat “molta seguretat i força” davant els seus responsables homes: “He sigut víctima del patriarcat en moltes ocasions i m’he sentit molt castigada per ser dona feminista. Pagues molts peatges per ser una dona que lidera, però en pagues més si no fas aquest lideratge”. Liria, malgrat no haver patit mai aquesta sensació, se n’ha mostrat conscient i ha reconegut un “conflicte intern” per la “constant preocupació per tot”, una característica compartida per totes les assistents a la jornada.
En aquest sentit, Sánchez ha reflexionat sobre el sincretisme de gènere, un fenomen que fusiona els rols tradicionals de les dones amb els moderns, de manera que s’espera d’elles que siguin emotives i tinguin cura de tothom, alhora que són independents, ambicioses i triomfadores, un doble mandat que crea una pressió desmesurada per intentar arribar a tot. Precisament aquest és un dels peatges que la psicòloga afirma haver de pagar pel fet de ser dona i sentir-se líder, tot i que Montesinos s’ha mostrat més positiva i afirma sentir-se afortunada, doncs opina que “amb els anys anem perdent la por”.
Sobre les diferències entre el lideratge que fan les dones i el que fan els homes, les quatre convidades reconeixen l’existència de diferències i la necessitat de més dones en càrrecs de poder i de decisió. “Les xifres demostren que encara hi ha un gran sostre de vidre i que no hi ha tantes dones liderant com se’ns fa creure”, apunta Sánchez, una opinió que comparteix Ojuel: “Ens donen molts càrrecs intermedis, però necessitem més dones prenent decisions”. En aquesta línia, però, Montesinos remarca que les dones no han d’ocupar espais només per incrementar-hi la presència femenina, sinó per “transformar el món i deixar de fer les coses tan malament com s’estan fent fins ara”.
Sobre la previsió del futur de les dones, del feminisme, i del lideratge femení, la majoria de les ponents s’hi ha mostrat optimistes. “Som conscients que encara queda un llarg recorregut, però si avui dia estem on estem és perquè ja s’han aconseguit moltes millores per a les dones”, sosté Liria, un pensament compartit per Sánchez, que ha exposat que atén noies cada cop més joves, motiu que demostra que s’adonen abans del control, el masclisme i la violència que pateixen, portant-les a reivindicar-se i voler buscar-ne solucions. La Dra. Ojuel també hi ha coincidit, afirmant viure millor i amb més llibertats que la seva mare, i la seva filla ho fa encara amb menys pressions i pors que ella. Montesinos, per la seva banda, veu un futur “ple d’incerteses i molt difícil” i, per això, ha demanat ensenyar a les generacions més joves la importància de liderar, de seguir reivindicant-nos i explicar per què cal continuar tirant endavant la lluita feminista.
La jornada ha finalitzat amb un debat entre les assistents, en el qual ha destacat el paper de la maternitat en el lideratge femení i els prejudicis que hi existeixen al voltant, atès que encara avui dia es jutja molt a les dones que no són mares, sobretot si no ho són per voluntat pròpia, i encara més si no són mares i no tenen una parella estable. Així mateix, s’ha debatut sobre la corresponsabilitat i la pressió que pateixen les dones amb el rol de cuidadores, tant dels infants com dels pares o d’altres persones dependents del seu nucli familiar, atès que acaben essent elles les que assumeixen la gran part de la càrrega. “Necessitem a dones manant per aconseguir aturar tot això, ja que com a dones ens costa molt cedir si no hi ha lleis que ens ajudin a posar límits”, ha conclòs Montesinos.
Pòster Lidera(‘t)
La jornada s’ha celebrat emmarcada en la campanya que el sindicat mèdic ha llançat enguany amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Per tercer any consecutiu, MC ha llençat un pòster reivindicatiu que, en aquesta ocasió, ha posat el focus en la necessitat de les dones de liderar, però sobretot de liderar-se a elles mateixes.
La sèrie de pòsters conclou enguany amb la tercera i última entrega. La primera es va centrar en la importància de “descarregar-se” dels condicionants socials del patriarcat, amb la segona el sindicat va fer una crida a les facultatives a “reivindicar-se” per assolir una igualtat equitativa i justa, i enguany posen el focus en el lideratge de les dones.
