El Tribunal Suprem ha fixat doctrina respecte al conflicte obert entre Metges de Catalunya (MC) i l’Institut Català de la Salut (ICS) al voltant dels conceptes retributius que s’han d’incloure a la nòmina de vacances del personal facultatiu. En concret, la disputa jurídica se centrava en el complement d’atenció continuada, calculat segons la mitjana dels ingressos obtinguts per les guàrdies mèdiques durant els onze mesos anteriors a les vacances. Segons l’ICS aquest complement quedava exclòs de la retribució de les vacances dels professionals mèdics, mentre que MC defensava que l’atenció continuada constitueix una part habitual de la remuneració ordinària i s’havia d’incloure a la nòmina corresponent al període de descans anual, d’acord amb la legislació europea i el Conveni 132 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), vigent a l’Estat.
Ara, després que el sindicat obtingués diverses sentències favorables al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha arribat la resolució definitiva per part del Suprem, que ha resolt un recurs de cassació presentat per l’ICS a favor d’una facultativa, representada pel Col·lectiu AiDE —gabinet jurídic de MC—, que reclamava la inclusió del complement d’atenció continuada a la retribució de les seves vacances anuals.
El Tribunal Suprem recorda que el dret a vacances anuals retribuïdes està garantit tant per la normativa espanyola com per la normativa europea i que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE ) exigeix que, durant les vacances, el treballador percebi una remuneració equivalent a la seva retribució ordinària.
Partint d’aquesta premissa, el Suprem considera que el complement d’atenció continuada forma part de la retribució ordinària quan les guàrdies o serveis equivalents es realitzen de manera habitual, previsible i obligatòria. Per tant, aquest complement s’ha d’incloure en la remuneració corresponent al període de vacances.
Per la seva part, l’ICS sostenia que el II Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat excloïa explícitament aquest complement de la nòmina de vacances, però l’alt tribunal ha corregit l’empresa pública i ha concluido que una norma convencional no pot limitar ni excloure aquest dret.
MC mostra la seva satisfacció pel reconeixement d’aquest dret bàsic del personal facultatiu que, tot i així, ha comportat un llarg recorregut jurídic per la negativa de l’ICS a assumir un pagament “ajustat a llei”. El sindicat espera que amb la doctrina establerta pel Suprem l’entitat “abandoni la seva actitud entossudida i s’avingui a regularitzar els procediments oberts per aquest mateix litigi”.
