Les primeres dades oficials publicades al web de llistes d’espera sanitàries del Servei Català de la Salut (CatSalut) després de l’inici de la campanya ‘Ni un minut més’, el passat 1 de juny, mostren un impacte observable sobre l’activitat quirúrgica dels centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Segons l’anàlisi elaborada per Metges de Catalunya (MC), el juliol de 2026 es van realitzar 33.936 intervencions, un 8% menys que el mateix mes de 2025, quan se’n van efectuar 36.876. En termes absoluts, són 2.940 operacions menys.
Aquesta reducció de l’activitat coincideix amb un augment notable del nombre de pacients pendents d’intervenció. Entre juny i juliol d’aquest any, la llista d’espera quirúrgica ha crescut en 4.576 persones, un 2,1%, i ha passat de 220.758 a 225.334 pacients. En el mateix període de 2025, l’increment va ser de només 419 persones, un 0,2%. Així, la llista ha crescut en un mes gairebé onze vegades més que l’any passat.
La desviació es concentra principalment en la cirurgia programada. En les intervencions amb termini de referència, l’activitat del juliol ha caigut un 7,6% respecte del mateix mes de 2025, mentre que el nombre de pacients pendents ha augmentat un 5,4%. En les operacions amb temps d’espera garantit —cataractes, pròtesis de maluc i genoll i reconstruccions mamàries diferides—, la reducció de l’activitat arriba a l’11,6% i la llista creix un 4,1%.
Per a MC, aquestes xifres constitueixen un primer senyal de l’efecte de la negativa dels facultatius a continuar prolongant de manera sistemàtica la seva jornada laboral. “El sistema sanitari ha normalitzat durant massa temps que els metges i metgesses treballin per sobre de la seva jornada per sostenir una activitat que no es pot assumir amb les plantilles i els recursos disponibles”, afirma el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart.
L’organització remarca que, mentre al juny encara no es va observar una reducció de l’activitat quirúrgica, al juliol, coincidint amb l’adhesió progressiva de més serveis i centres hospitalaris a la campanya, l’activitat es redueix i la llista d’espera augmenta molt per sobre del comportament registrat l’any anterior.
Pel que fa a les proves diagnòstiques, les dades encara no permeten identificar un deteriorament equivalent al de les llistes d’espera. El juliol de 2026 es van realitzar 86.163 proves, un 6,6% menys que el mateix mes de 2025. Tanmateix, la reducció de l’activitat diagnòstica ja era anterior a l’inici de la campanya i, entre juny i juliol, el nombre de pacients pendents ha disminuït un 3,1%, una evolució molt similar a la registrada el mateix període de l’any passat, quan va baixar un 2,9%.
“No es tracta de perjudicar els pacients, sinó de fer visible que el sistema no pot continuar funcionant gràcies al sobreesforç permanent dels professionals”, sosté Lleonart. El responsable sindical apel·la novament el Departament de Salut perquè negociï amb MC la millora de les condicions laborals i assistencials dels facultatius per posar fi a les mobilitzacions i accions de protesta del col·lectiu. En cas contrari, “escalarem el conflicte i l’impacte serà molt important perquè l’últim trimestre de l’any és quan es concentra la major part de l’activitat assistencial i quirúrgica”.
La campanya ‘Ni un minut més’ compta en aquests moments amb 258 serveis mèdics adherits d’un total de 45 hospitals públics i concertats, el que representa el 60% dels centres hospitalaris del país. Pel que fa al primer nivell assistencial, 54 centres entre equips d’atenció primària (EAP), dispositius d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) i centres de salut mental d’adults (CSMA) també s’ha afegit a la iniciativa.
El sindicat continuarà analitzant les dades mensuals del CatSalut per comprovar si la tendència observada en l’activitat quirúrgica es manté després de l’estiu i per determinar amb més precisió l’impacte que té sobre el sistema la decisió del personal mèdic de deixar de fer hores extraordinàries. En tot cas, MC considera que les primeres xifres ja posen de manifest “la dependència estructural del sistema respecte d’un temps de treball que els facultatius no tenen cap obligació de regalar”.
