Set de cada deu metges interns residents (MIR) que s’estan formant en unitats docents catalanes s’han plantejat marxar a l’estranger un cop obtinguin el títol d’especialista, i el 39% no es veu treballant al sistema sanitari públic d’aquí a deu anys. Així ho han assegurat en una enquesta realitzada per Metges de Catalunya (MC), sindicat majoritari entre el col·lectiu, en què han participat 767 residents de totes les demarcacions. En una roda de premsa celebrada aquest dimecres per presentar els principals resultats de l’estudi d’opinió, el secretari de residents i joves facultatius de MC, Àlex Mayer, ha afirmat que la tendència a buscar sortides professionals fora del sistema públic és “creixent i preocupant”, però “això no vol dir que tots acabin marxant”. La càrrega de treball, que el 68% dels MIR defineix entre aclaparadora i molt aclaparadora, amb jornades laborals que per al 81% dels enquestats superen les 48 hores setmanals, destaca com a principal factor negatiu del seu exercici professional.
“Tenim vocació i som conscients que estem en una etapa d’aprenentatge, però també tenim vida i projectes personals. A més, veiem la sobrecàrrega dels adjunts, que no és inferior a la nostra”, ha explicat Marc Albiol, resident de tercer any i promotor de l’enquesta. L’excés de feina que “fa molt difícil la conciliació” es visualitza també en els descansos dels residents. Així, el 40% afirma que no pot fer el mínim legal de 36 hores setmanals de descans ininterromput, i el 18% sosté que ni tan sols té assegurat el descans de 12 hores entre el final d’una jornada i l’inici d’una altra.
En aquest sentit, Mercè Gil, resident de quart any, ha destacat que el 77% dels MIR experimenta problemes d’equilibri entre la feina i la vida personal, i això es tradueix en un “estat permanent d’estrès i malestar emocional per no arribar a tot”. En aquest sentit, tres de cada deu residents s’han plantejat abandonar la formació a causa d’aquest malestar i el 37% ha sentit l’impuls de deixar-ho per salut mental.
Les guàrdies de 24 hores són un dels principals cavalls de batalla dels joves facultatius. El 85% creu que aquest tipus de jornades d’atenció continuada s’haurien d’abolir i el 77% es mostra partidari de substituir-les per guàrdies de 12 hores, encara que suposi fer-ne més. “Treballar 24 hores seguides no només és esgotador física i mentalment, sinó que suposa un risc per als pacients, perquè de cap manera pots tenir les mateixes capacitats després de 18 o 20 hores treballant sense parar”, ha remarcat Gil.
L’enquesta de MC també reflecteix algunes dades positives respecte a les condicions laborals dels MIR, que van millorar de manera significativa després de l’acord de sortida de vaga subscrit l’octubre de 2020 entre el sindicat mèdic, les patronals sanitàries i l’Institut Català de la Salut (ICS). Majoritàriament no se supera el topall de quatre guàrdies mensuals (62%) i els residents que en fan més és per voluntat pròpia en la major part dels casos. Així mateix, es respecta la ràtio màxima de quatre MIR per cada metge adjunt, amb l’objectiu de garantir una correcta supervisió i tutorització de l’assistència, i es donen facilitats per assistir a cursos i congressos durant la residencia. En general, els residents tornarien a triar la mateixa especialitat (87%) i la mateixa unitat docent (68%).
Estatut MIR de Catalunya
Després de la convocatòria MIR 2024, que s'ha saldat amb un rècord de 22 places vacants a Catalunya, a les quals s’hi hauran de sumar les renúncies (48 l’any 2023), MC analitza els resultats de l’enquesta com un “nou toc d’atenció al Departament de Salut” sobre la capacitat del sistema per retenir el talent en un context de dèficit de facultatius que afecta 33 de les 49 especialitats mèdiques reconegudes a l’Estat, segons el Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH) de l’ICS, amb la medicina familiar i comunitària al capdavant d’aquesta crisi de professionals.
Per trobar solucions a un problema de “primera magnitud” que condiciona el futur del servei públic de salut, MC proposarà al futur Govern de la Generalitat la creació de l’Estatut MIR de Catalunya. Un nou marc de relacions laborals, professionals i formatives per als residents que garanteixi unes condicions “dignes i equitatives” a totes les unitats docents catalanes en aspectes cabdals per als joves facultatius com són la jornada de treball o el dret a la conciliació, entre altres. Aquest Estatut farà més “segura, atractiva i motivadora” la formació mèdica especialitzada a Catalunya i “contribuirà a la fidelització dels professionals al sistema”.
