Metges de Catalunya (MC) considera que l’actual situació de col·lapse assistencial que viuen els serveis d’urgències hospitalàries i els centres d’atenció primària (CAP) a causa de l’epidèmia d’infeccions respiratòries pròpia del mesos d’hivern “no és inevitable”, ja que és “perfectament previsible” i les mesures a prendre són “conegudes”. Entre aquestes actuacions, el sindicat destaca la recuperació del mecanisme de sol·licitud de baixa laboral a través del certificat autoresponsable, mitjançant el qual els usuaris poden tramitar la incapacitat de treball de curta durada sense la necessitat de desplaçar-se als centres de salut. Aquesta solució, recorda MC, ja es va activar durant les diferents onades de la pandèmia i va demostrar la seva eficàcia a l’hora de reduir les visites als CAP.
Així mateix, l’organització apunta al “dèficit de planificació i la manca de personal” com a causes principals de la tensió que experimenten “des de fa molts anys” els dispositius sanitaris en aquestes mateixes dates. “El Departament de Salut fa un pla i hi destina una partida pressupostària per reforçar el personal, però la realitat és que aquests reforços no arriben i tot l’excés assistencial recau sobre uns professionals que, abans de l’epidèmia, ja estaven sobrecarregats i esgotats”, explica MC.
La gestió dels espais i els recursos disponibles als centres hospitalaris també requereix una revisió per part de Salut, segons el sindicat mèdic. En aquest sentit assegura que mantenir plantes i llits hospitalaris tancats, com passa en alguns centres, “no està justificat” en l’actual situació epidèmica, en què la grip s’està mostrant més virulenta que els darrers anys. “El drenatge i l’ingrés de pacients de complexitat mitjana i alta ha de ser prioritari”, afegeix.
D’altra banda, MC insta l’Administració a incrementar les campanyes pedagògiques adreçades a la població per fer un “ús conscient i responsable” dels serveis de salut. I és que, segons les darreres dades de la Central de Resultats del Sistema de Salut de Catalunya, el 61% de les consultes d’urgències podrien haver estat ateses pels dispositius d’atenció primària.
Infraestructures insuficients al Vallès Occidental
Un dels territoris que més està patint la saturació dels serveis sanitaris és el Vallès Occidental que compta amb una població de més de 900.000 habitants. Els tres hospitals públics de la comarca (Parc Taulí de Sabadell, Hospital de Terrassa i Mútua de Terrassa) tenen les urgències col·lapsades i els pacients s’esperen durant moltes hores i s’amunteguen als passadissos. Una situació que es reprodueix també fora dels períodes epidèmics. “És evident que aquestes infraestructures s’han quedat petites i són insuficients davant el creixement i l’envelliment d’una població que demanda cada vegada més atenció”, assenyala MC.
Tot i que el Departament de Salut ja ha planificat reformes i ha projectat la construcció de noves infraestructures sanitàries a les dues capitals vallesanes, MC fa una crida a “prioritzar i accelerar” aquestes inversions per descongestionar els centres i disminuir la sobrecàrrega dels professionals. “És difícilment comprensible que una ciutat com Terrassa, amb més de 225.000 habitants, encara no tingui un centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) que atengui la ciutadania les 24 hores”, ha destacat el sindicat.
