Metges de Catalunya convoca vaga els dies 25 i 26 de gener de 2023 com a inici d'un cicle ininterromput de mobilitzacions del personal facultatiu

Metges de Catalunya (MC) ha fet un pas endavant per posar remei a la “davallada sense fre” en què es troba el sistema català de salut i ha donat el tret de sortida a un nou cicle de mobilitzacions del col·lectiu mèdic que començarà amb dues jornades de vaga total els dies 25 i 26 de gener de 2023. L’aturada, a la qual estan cridats a adherir-se els 25.000 facultatius que treballen al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT), arriba després dels diferents crits d’alerta llançats per l’organització sobre la degradació de la sanitat pública que “no han tingut una resposta decidida i concreta” per part l’Administració. MC ha assegurat que les reivindicacions que formula són un “helicòpter de rescat” per garantir la supervivència del sistema, que es veu “greument amenaçat” per la “desafecció dels professionals mèdics” i la “nul·la capacitat de captar i retenir les noves generacions de facultatius”.

En un “enèsim exercici de responsabilitat”, l’organització ha ofert al Departament de Salut un “ampli temps de negociació” per intentar assolir un acord que eviti l’inici de les mobilitzacions. Amb tot, el sindicat ha avisat que només “mesures contundents” i “millores substancials”, amb un calendari d’aplicació definit i consensuat, podran alterar els seus plans d’actuació. En aquest sentit, ha afegit que, si no s’assoleix un pacte “objectivament satisfactori”, la protesta no s’aturarà després dels dos dies inicials de vaga.

MC, força sindical que representa majoritàriament el col·lectiu de facultatius catalans amb més d’11.500 afiliats, ha retret a Salut el seu “desconeixement i falta de control” sobre el personal mèdic de la sanitat pública. “Quantificar i registrar els facultatius que treballen actualment al sistema és imprescindible per planificar la necessitat de professionals a curt, mig i llarg termini”, ha afirmat l’organització. 

La falta de professionals mèdics és, precisament, un dels problemes més greus que presenta el sistema. Un problema que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els propers deu anys, segons alerten els estudis de demografia mèdica. El relleu d’aquesta generació de metges no serà possible si no es milloren les condicions laborals i retributives que s’ofereixen al col·lectiu. “No és veritat que no hi hagi professionals. No n’hi ha que vulguin treballar amb les condicions de sobrecàrrega, menyspreu i precarietat que s’ofereixen al sistema sanitari públic”, ha sentenciat el sindicat.

Millorar les retribucions i les condicions de treball és un deure “ineludible” perquè l’exercici de la medicina a la sanitat pública recuperi l’atractiu i s’aturi la fugida de professionals que encapçala Catalunya com la comunitat autònoma amb més peticions de certificats d’idoneïtat (1.163 l’any 2021) per treballar a l’estranger. “La pressió assistencial, les extenuants i perllongades jornades de treball i les baixes retribucions repel·leixen els facultatius, que poden trobar de manera fàcil ofertes laborals a altres països que ofereixen molts millors condicions”.

La darrera convocatòria de places MIR, ha explicat MC, serveix com a exemple de la manca d’atractiu del sistema. Tot i l’incentiu d’entre 5.000 i 9.000 euros anuals que va oferir Salut perquè els nous residents escollissin les 370 places de medicina familiar i comunitària que oferia Catalunya l’any 2022, 71 van quedar desertes i, després d’un segon procés extraordinari d’adjudicació, 14 places van quedar vacants definitivament. “Les 50, 60 o 80 visites diàries que fan els metges de família, amb cinc minuts o menys per atendre cada pacient, són la pitjor publicitat de cara a formar nous especialistes”, ha explicat el sindicat.

I és que la síndrome d’esgotament professional o burnout afecta un de cada tres facultatius, segons diferents enquestes, i la seva incidència és especialment elevada a l’atenció primària, concretament entre el col·lectiu de metgesses amb edat compreses entre els 31 i els 50 anys. En aquest sentit, el darrer estudi sobre la Situació de la Professió Mèdica a Espanya, realitzat a 20.000 facultatius just abans de la pandèmia, assenyala que el 35% dels metges es declara insatisfet amb el seu exercici professional, amb la sobrecàrrega de treball (65,2%) i l’elevat nivell d’exigència (33%) com els principals motiu d’insatisfacció. A més, el 56% se senten emocionalment cansats i el 44% té dificultats de conciliació.

El desgast i el dèficit de professionals influeix directament en la qualitat de l'assistència. Així, les llistes d’espera se situen en xifres històriques i són “vergonyoses”, en paraules del conseller Manel Balcells. El sistema té problemes d’accessibilitat, tant al primer nivell assistencial com a les consultes externes dels especialistes, i cada vegada són més els pacients que opten per les assegurances privades, que en pocs anys han passat de cobrir el 25% a gairebé el 40% de la població catalana. “Si no s’hi actua, si no hi ha més inversió, si no es tracten millor els professionals, serà la mort de la sanitat pública”, ha reblat MC.  

Per tot això, i escoltant el malestar del col·lectiu mèdic que reclama coratge i contundència a l’organització, MC pres la decisió d’abanderar una mobilització històrica que “esdevingui el motor de la reconstrucció del sistema sanitari públic”.

Contacte de premsa

premsa@metgesdecatalunya.cat
Telèfon: 93 265 11 77 ext. 5
Fax: 93 265 39 71

Secretaria de Comunicació: David Arribas

Equip de comunicació: Hèctor Calvet, Albert Torres i Eva Martínez