Metges de Catalunya (MC) demana que el pressupost sanitari deixi de dependre de la decisió política i quedi “blindat” per mitjà d’un pacte que impliqui tots els actors del sector. El sindicat mèdic, amb més de 10.000 afiliats i majoritari a la sanitat pública i concertada, reclama que el Departament de Salut “assoleixi ja els 15.000 milions d’euros de pressupost anual” que els experts i assessors del Govern coincideixen a assenyalar com la xifra necessària per recuperar l’accessibilitat del sistema, dur a terme inversions estratègiques i millorar les condicions laborals i retributives dels professionals. Dos anys després de l’inici de la pandèmia, per a MC la principal lliçó a aprendre és que la sanitat pública és “intocable” i retallar-la o empobrir-la “té conseqüències immediates i futures”, com s’ha observat amb la gestió de la crisi sanitària.
Transcorreguts 24 mesos des de la declaració de l’estat d’alarma i l’inici de les restriccions, l’organització ha recollit les “10 lliçons imperdibles” que ha deixat la pandèmia de COVID-19, sobre les quals cal aplicar mesures correctores perquè la sanitat pública “retorni al camí de l'excel·lència i sigui el destí on vulguin anar a treballar els millors professionals”.
Incrementar la inversió en Salut Pública, potenciar la prevenció de riscos i la salut laboral, i aplicar un pla de xoc per recuperar el benestar físic i mental dels treballadors són algunes de les receptes del sindicat, que situa l’atenció primària com el principal objectiu de les polítiques d’enfortiment i creixement del sistema.
La millora “substancial” de les condicions laborals i retributives dels professionals és per a MC una “palanca de canvi” que contribuirà decisivament a la retenció del talent mèdic -amenaçat pel creixent interès dels joves facultatius d’exercir la professió en països amb millors retribucions i menor pressió assistencial- i facilitarà el relleu generacional davant la propera jubilació de més del 40% del col·lectiu mèdic. A més, es tracta d’un reconeixement “just i socialment reclamat” per a uns professionals que han patit una dècada de retallades i dos anys de pandèmia.
10 LLIÇONS IMPERDIBLES D’UNA PANDÈMIA
- La Salut Pública no pot ser anecdòtica. El sistema de vigilància epidemiològica ha d’estar correctament finançat i dotat de personal suficient. Cal promoure la recerca en aquest àmbit i incorporar els experts en l’elaboració de programes i plans de salut, i en el disseny de les infraestructures sanitàries.
- Retallar en sanitat té conseqüències immediates i futures. Els efectes d’una dècada de retallades també han estat evidents en la gestió de la pandèmia: equipaments obsolets i insuficients, i, sobretot, un dèficit alarmant de personal. El pressupost sanitari mai es pot encongir. Per sortir del pou i fer front als reptes i necessitats del sistema de salut és necessari un pressupost no inferior als 15.000 milions d’euros anuals.
- Els equips de protecció individual (EPI) no són un protocol, sinó una obligatorietat. Cal assegurar la qualitat dels materials, la xarxa de provisió i l’estoc suficient als centres de salut.
- Les retallades i la pandèmia ha esquerdat la salut física i mental dels professionals amb càrregues de treball pernicioses i extenuants. Més del 70% dels facultatius presenta símptomes d’esgotament professional (burnout) i les baixes per estrès i ansietat dupliquen les que es produïen abans de la pandèmia. L’única sortida per reduir aquesta sobrecàrrega és l’increment de les plantilles i la millora de les condicions de treball.
- L’atenció primària està enfonsada i s’ha de reconstruir. Professionals que ja han superat tots els límits i que, a més, reben l’impacte de la fatiga i malestar de la població amb un increment de la tensió i les agressions a les consultes. Falten més de 800 metges de família que hi eren abans de les retallades. La contractació d’aquest personal és una necessitat imperiosa. A més, cal desburocratizar les tasques assistencials. Per aconseguir tot això, el pressupost de l’atenció primària ha de representar el 25% del total de Salut, tal com recomanen l’OMS, les societats científiques i els experts internacionals, i no el 17% actual.
- Les condicions laborals i retributives de la sanitat pública estan fora de mercat, perquè ja no hi ha fronteres ni barreres. En comparació amb els països del nostre entorn, es pot afirmar que l’exercici de la professió mèdica a Catalunya i al conjunt de l’Estat és precari. No és cap sorpresa que el 57% dels MIR planegin marxar ni que les Administracions es trobin amb enormes dificultats per contractar nous professionals. El sistema públic no és atractiu ni motivador i el talent mèdic fuig.
- La millora de les condicions laborals dels sanitaris també repercutirà en l’accessibilitat i la qualitat de la sanitat pública. No serà possible retornar al moment anterior a la pandèmia si no es retorna al moment anterior a les retallades. No es podrà demanar la recuperació de l’activitat endarrerida per la via d’un altre sobreesforç dels professionals, esgotats i indignats. Fer-ho comportaria trencar la pau social i obrir un nou període de conflictivitat laboral.
- La població catalana amb pòlisses de salut privada ha passat del 25%, l’any 2010, al 32% , l’any 2021, com a conseqüència de les retallades, la pandèmia i l’experiència d’empitjorament de l’atenció que perceben els pacients. Si la sanitat pública segueix infrafinançada, seguirà creixent la contractació d’assegurances i la demanda de professionals de la sanitat privada cada vegada serà major. Si les condicions laborals i retributives que s’hi ofereixen també són més interessants, es produirà un trasbals de facultatius, especialment dels més joves que trobaran una sortida laboral més digna al sector privat.
- El relleu generacional dels facultatius és altament preocupant. En els propers cinc anys, el 20% dels metges en actiu es jubilaran, i superarà el 40% d’aquí a 10 anys. No s’està planificant el recanvi i la falta de professionals d’algunes especialitats ja és alarmant. El canvi ha de començar per millorar substancialment les condicions laborals i retributives, i preveure convocatòries d’ofertes d’ocupació pública ininterrompudes com a mínim durant els propers 10 anys. A més, cal planificar amb rigor l’oferta de places MIR, atenent a les necessitats d’especialitats del sistema.
- La pandèmia només ha portat una cosa positiva: la revalorització de la sanitat pública. Dels aplaudiments inicials als agraïments de les milers de persones que han requerit durant aquests mesos els serveis dels centres sanitaris. La salut i la sanitat s’han reafirmat com la primera de les prioritats i els responsables polítics han d’actuar en conseqüència i respondre al clam social que demanda més inversió sanitària i millor tracte als professionals.
