Metges de Catalunya: “La sobrecàrrega de treball dels facultatius només es pot negar des de la mala fe o la ignorància”

Davant les declaracions realitzades el passat 25 de juny pel gerent Territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) al Camp de Tarragona, Rafael Gràcia, al Diari de Tarragona, Metges de Catalunya (MC) manifesta el següent:

1. Quan el col·lectiu mèdic de la sanitat catalana està patint estoicament, des de fa anys, els efectes acumulatius de les retallades pressupostàries i la sobrecàrrega assistencial que provoquen, MC no entén les “provocatives” i “deplorables” afirmacions de Gràcia negant el sobreesforç dels professionals per mantenir dempeus el sistema.
    
2. Des de l’any 2010, l’ICS ha reduït en gairebé un miler el número de metges a l’atenció primària catalana. La consegüent massificació de les consultes per acumulació de contingents (pacients assignats a cada facultatiu) i la manca de substitucions és una evidència que “només es pot negar des de la mala fe o la ignorància, circumstàncies totes dues igual de preocupants venint d’un gestor sanitari”.
    
3. La situació de sobrecàrrega assistencial “no tan sols amenaça la salut del metge, sinó que també pot acabar repercutint en la salut del pacient i en la qualitat de l’assistència”. MC ha denunciat reiteradament pràctiques especialment nocives d’aquesta gerència com atapeir de visites les agendes de les consultes mèdiques, sense límit i sense temps assignat.
    
4. El sistema de quantificació de l’activitat assistencial emprat per l’ICS és “aberrant”, ja que els resultats que ofereix en nombre de visites per metge no s’assemblen en res a la realitat que viuen els centres d’atenció primària (CAP) tarragonins. Aquesta discordança provoca un fort “desencís” en els metges que atenen consultes col·lapsades, suportant una forta pressió assistencial i disposant de menys temps de visita per pacient. En aquest sentit, MC suggereix a Gràcia que calculi les mitjanes del nombre de visites de les agendes dels metges de família de qualsevol àrea bàsica de salut (ABS) de l’àmbit de Tarragona.
    
5. Les dificultats de l’ICS per trobar metges són generalitzades a tot el territori català i es deuen a una oferta de contractes “poc atractiva” i a un règim retributiu “paupèrrim” (especialment per al metge jove) i “rígid”, incapaç d’adaptar-se als requeriment del mercat. La situació específica a l’àrea que cobreix la gerència territorial de l’ICS al Camp de Tarragona és “dramàtica” i la problemàtica per trobar substituts en algunes ABS, com Salou, és “terrible”.
    
6. En l’àmbit de l’empresa pública de serveis assistencials, la conjuntura no és diferent. L’Hospital Sociosanitari Francolí, gestionat per l’empresa Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS) i sota el paraigua de la gerència territorial de l’ICS al Camp de Tarragona, també ha reduït el nombre de metges assistencials, mentre ha crescut la complexitat patològica dels pacients atesos, sovint malalts pal·liatius pluripatològics que conviuen amb malalts oncològics de llarga supervivència i amb moltes complicacions. En alguns casos, el nombre de pacients per metge s’ha arribat a triplicar en aquest centre hospitalari, una situació que empitjora ostensiblement cada estiu, a causa del tancament de llits.

Per tot això, MC demana a Gràcia “més responsabilitat a l’hora de valorar l’activitat dels metges del Camp de Tarragona i més cautela en els seus anàlisis sobre l’estat de la sanitat pública”.