Un any més, Metges de Catalunya (MC) s’afegeix a la celebració del Dia Mundial del Metge i la Metgessa de Família que, des de l’any 2010, l’Organització Mundial de Medicina de Família (WONCA, per les seves sigles en anglès) va establir per al dia 19 de maig. Enguany, el sindicat ha organitzat un debat sobre el futur d’una especialitat que es troba en un moment d’incertesa, desprestigiada i amb dificultats per atraure les noves generacions de facultatius, tal com demostren les tres darreres convocatòries MIR a Catalunya que han deixat desertes més de 200 places de medicina familiar i comunitària entre vacants i renúncies.
Tres han estat els protagonistes del debat. Per una banda, Andreu Martín, metge de família jubilat que va viure en primera persona el procés de reforma de l’atenció primària als anys vuitanta, que ha traslladat la seva visió de l’especialitat des de la seva dilatada trajectòria professional, que també inclou una etapa en càrrecs directius. Lourdes Franco, metgessa de família del CAP Amposta i secretària d’atenció primària de MC, que ha valorat la pràctica de l’especialitat a l’àmbit rural, i Miriam Jabalquinto, R1 de medicina familiar i comunitària al CAP Badia del Vallès, que ha aportat la seva opinió com a metgessa jove que ha triat l’especialitat tot i la seva mala imatge pública, han estat les altres dues ponents de la jornada.
Andreu Martin ha fet un repàs històric al procés de creació de l’atenció primària catalana, inspirat en la Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut d'Alma Ata, realitzada al Kazakhstan, del 6 al 12 de setembre de 1978. Martin ha recordat que aquella primera atenció primària “donava molta importància a la recerca dels professionals i al treball en equip”. La implantació de la història cínica i la ampliació de la jornada assistencial van ser dues aportacions de la reforma. “Els metges de família teníem més temps per als pacients i estàvem molt més orientats a la comunitat”, ha explicat. Martin ha lamentat que les necessitats i serveis que al llarg dels anys s’han anat incorporant al primer nivell no s’han acompanyat de més recursos: “Els pacients avui dia es troben una persona estressada, concentrada en la pantalla i en introduir les dades que els seus superiors li demanen”. En aquest sentit, ha descarregat de culpa els professionals sobre la situació actual de la medicina de família i ha remarcat que la responsabilitat “és dels gestors que l’han anat degradant”. Respecte a la manca d’interès dels joves facultatius per la medicina familiar, Martin ha destacat que a la seva època no es coneixia l’especialitat i ara “potser la coneixen massa” perquè “veuen com s’hi treballa i no ho volen per al seu futur professional”.
Per la seva part, Lourdes Franco ha relacionat l’estat de l’especialitat amb la “demanada il·limitada” a què han conduït els interessos polítics i l’excessiva medicalització de la població. “Des dels anys vuitanta hi ha hagut grans canvis socials i un increment de les desigualtats, que tenen un paper primordial en les condicions de salut”, ha reflexionat. Qüestionada per les dificultats per trobar metges i metgesses que vulguin exercir a l’àmbit rural, Franco ha assegurat que és “la nostra pròpia manera de viure la que ens allunya del poble” i en aquest sentit s’ha mostrat pessimista respecte a la possibilitat de trobar relleu als metges rurals. Amb tot, ha defensat l’entorn no urbà com un espai d’exercici professional més confortable i més integrat a la comunitat. “L’àmbit rural permet un retorn als orígens de la medicina de família, ja que el metge participa activament de la comunitat i de la seva cultura, és un engranatge més de la vida de poble”, ha apuntat. Així mateix, Franco ha demanat que la formació mèdica és doti de més coneixements socials i humanístics perquè els metges i metgesses de primària estiguin més preparats per a les realitats que hauran de viure.
Finalment, Miriam Jabalquinto ha destacat la “versatilitat” com un dels punts forts de la medicina de família. “Encara que segueix sent una especialitat sovint oblidada, és molt completa i, un cop hi entres en contacte, t’apassiona”, ha afirmat. En base a la seva pròpia experiència, ha considerat que seria positiu que tots els graduats en Medicina exercissin un temps a l’atenció primària abans de fer l’examen MIR. Jabalquinto també troba a faltar la dimensió comunitària de la medicina de família, que en ciutats grans i mitjanes és més dificultosa. L’educació sanitària de la població és una de les tasques pendents que ha assenyalat la jove resident, ja que detecta “massa dependència dels pacients respecte dels seus metges”, amb hiperfreqüentació de consultes, sovint per motius banals. Tot i així, Jabalquinto s’ha mostrat optimista i esperançada respecte al futur de l’especialitat que podrà millorar “en la mesura que s’ho proposin els mateixos professionals”.
