La jornada de debat “Coneix i Opina” sobre edatisme, organitzada per la Fundació Metges aquest dimarts a Barcelona, ha evidenciat la necessitat de denunciar i donar visibilitat al maltractament i a la violència sovint oculta que pateixen els ancians “només per raó d’edat”. Els ponents que hi han participat han coincidit en afirmar que aquestes conductes discriminatòries vulneren de ple els drets fonamentals de les persones.
El catedràtic de Psicologia de l’envelliment i Psicogerontologia de la Universidad de Granada (UGR), Juan Muñoz, ha demanat “despertar consciències” i “posar en relleu” el patiment de molts ancians. “El maltractament és una epidèmia contagiosa que es transmet inadvertidament dels uns als altres i la majoria dels agressors no en són conscients”, ha advertit. El fet que la societat percebi les persones grans com “éssers invisibles, amortitzats i que representen una càrrega social no ajuda a posar en valor els ancians com a transmissors de valors i cultura”.
Muñoz ha critica la “lleugeresa” amb què els poders públics afronten el problema i ha reclamat la creació d’un organisme i una llei de protecció jurídica de la gent gran, per ajudar a eradicar aquest tipus de discriminació que altera el procés d’envelliment i impossibilita el desenvolupament personal de l’ancià. “Actualment l’edatisme es detecta amb dificultat i la subtilesa amb què es practica impedeix, fins i tot, que la víctima es reconegui com a tal”, ha assegurat.
En aquest sentit, la directora general de famílies de la Generalitat de Catalunya, Roser Galí, ha remarcat que el Govern està treballant en la redacció del projecte de llei per a l’adaptació de la societat catalana a l’envelliment, amb l’objectiu de preparar els ciutadans per al seu propi procés d’envelliment, reconèixer el paper de la gent gran en la societat i combatre els prejudicis i discriminacions per raó d’edat, així com protegir els drets de les persones grans i acompanyar-les en les diferents etapes de l’envelliment.
Els principis inspiradors d’aquesta futura normativa es basen en un posicionament de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), segons el qual les persones grans “ja són subjectes de drets” i, en conseqüència, els governs han de garantir que aquests drets siguin efectius, revisant les seves legislacions per adaptar-les a la població anciana.
D’altra banda, la professora emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Maria Pia Barenys, ha reivindicat la vellesa com un “procés molt personal de preparació per deixar d’existir”, allunyat de l’estereotip social actual que veu l’ancià com una persona jubilada i activa. “Per què m’he d’activar si no m’interessa per res”, s’ha preguntat amb rebel·lia.
Barenys ha exaltat els valors de la debilitat enfront de la fortalesa, la lentitud davant la pressa, el temps lliure contra la sobreocupació i el plaer de retrobar-se en oposició al poder sobre els éssers i les coses, per, finalment, interpel·lar l’auditori sobre la validesa d’aquestes dues afirmacions: “No vaig pensar mai que el pitjor de fer-se gran fos la soledat” i “La vellesa no significa res més que deixar de patir pel passat”.
Un altre dels aspectes tractats durant el debat ha estat la psicopatologia i els trastorns de la longevitat. El psiquiatre Patricio Martínez ha explicat que la vellesa es caracteritza pel deteriorament de la persona, la demència, la dependència i la vulneració dels seus drets. “Hem passat de la gerontocràcia a la gerontofòbia, atès que les persones grans han deixat de ser referents icònics per convertir-se en destorbs incòmodes”.
Segons Martínez, la vellesa és un procés lent i progressiu durant el qual “més es vulneren els drets fonamentals de la persona”. Per això, ha reclamat que la futura llei catalana sobre envelliment respecti els principis bioètics del deure de beneficència i atenció, respecte a l’autonomia personal, a la intimitat i a no causar dany. “Hem de fer proselitisme i treballar perquè l’edatisme deixi de ser considerada una de les tres grans formes de discriminació, per darrera del racisme i el sexisme”.
