Cruz: “És molt trist veure marxar metges ben formats a Catalunya que són rebuts amb els braços oberts a l’estranger”

La precarietat laboral cada vegada més enquistada en el sistema sanitari català és una de les claus que expliquen el perquè Catalunya s’ha situat en el primer lloc del rànquing de les comunitats autònomes que més facultatius va exportar l’any 2015, segons ha argumentat aquest dimecres el president de Metges de Catalunya (MC), Jordi Cruz, en una entrevista a Ràdio 4. “És molt trist veure que, en aquest país, els metges ben formats marxen i són rebuts amb els braços oberts en països com Anglaterra, Alemanya o França”, ha lamentat.

Cruz ha expressat la seva inquietud per l’alta precarització que pateix el col·lectiu mèdic, agreujada per les retallades dels darrers cinc anys, i ha assegurat que aquest serà un camp de batalla per a la nova direcció del sindicat, ja que Catalunya “no es pot permetre” una situació d’aquest tipus. 

“El conseller Comín ens diu que [els metges] som el matalàs que ha esmorteït el cop de les retallades, però jo li diria que ja ens hem quedat com un tatami i que, si el comprimim massa, es trencarà i el pacient en rebrà els cops”, ha afirmat.

Per a Cruz, la reducció dels efectius mèdics, l’increment de la pressió assistencial, la desmesurada sobrecàrrega de treball i la fragilitat laboral provoquen un desencís en la plantilla i, a la llarga, l’aparició de la síndrome de burnout que, al 2013, afectava un 46% dels metges catalans.

D’altra banda, el president de MC ha defensat la prevalença del criteri clínic per sobre de l’econòmic a l’hora de desplegar el dispositiu assistencial d’estiu programat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), que preveu tancar una mitjana de 1.836 llits mensuals, entre juliol i setembre.

En aquest sentit, ha reclamat a les gerències hospitalàries “transparència” i “molta flexibilitat” per poder obrir llits en el cas que es produís un increment de la demanda assistencial puntual durant l’estiu, circumstància que “no acostuma a ser així”, segons Cruz, ja que hi ha una tendència a “continuar fent estalvi”.