Els metges de la sanitat pública i concertada de Catalunya cobren el salari fix més baix de l'Estat, tot i que el seu nivell retributiu millora amb els incentius variables i la carrera professional, fins a situar-se en una franja intermèdia en comparació amb la resta de comunitats autònomes.
Aquesta és una de les conclusions dels primers estudis elaborats pel Consell de la Professió Mèdica, en els quals també es constata la falta de facultatius, sobretot anestesiòlegs, pediatres, psiquiatres, radiòlegs i ginecòlegs en els hospitals comarcals i metges d'atenció primària en l'àmbit rural.
Retribucions
El metge d'un hospital de l'Institut Català de la Salut (ICS) o de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP) cobra un salari fix de 37.600 euros anuals bruts, el més baix de l'Estat, molt per sota dels 45.400 euros que cobra un del País Basc.
La situació és similar en l'atenció primària. El facultatiu català percep una retribució fixa de 36.000 euros a l'ICS i 35.700 euros a la xarxa concertada, mentre que a València, la comunitat amb el fix més alt, el metge de primària guanya 48.700 euros.
L'estudi sobre els salaris mèdics, realitzat per la comissió de l'exercici professional que presideix el secretari general de Metges de Catalunya (MC), Patricio Martínez, també rebel·la que si al sou fix, se li sumen els complements variables estàndard (DPO, segon nivell de carrera professional i tretze anys d'antiguitat), la retribució del facultatiu de l'ICS pot arribar a situar-se en la part intermèdia de la taula.
En aquest cas, el metge d'un hospital públic de la sanitat catalana podria cobrar fins a 56.200 euros anuals bruts, només superat per l'especialista d'un hospital d'Extremadura amb 58.000 euros. En canvi, el metge de la xarxa concertada de Catalunya, tant d'hospital com d'atenció primària, continuaria estan a la cua de les retribucions fixes més variables de l'Estat.
Finalment, l'anàlisi confirma que el preu de l'hora de la jornada complementària (guàrdia) en el sistema sanitari català és el més alt de totes les comunitats autònomes, gràcies a l'acord de sortida de vaga signat l'any passat per Metges de Catalunya. Els facultatius catalans també són els que tenen la jornada laboral més llarga.
D'altra banda i en clau interna, l'estudi retributiu assenyala que el metge d'hospital de la XHUP pot guanyar entre 2.000 i 6.000 euros més que el metge de l'ICS en els primers quinze anys de trajectòria professional. No obstant això, després aquesta situació s'inverteix i el metge d'hospital de l'ICS pot arribar a cobrar 5.000 euros anuals bruts més que el de la XHUP.
Pel que fa a l'atenció primària, durant els primers quinze anys els salaris són molt similars entre la xarxa pública i la concertada, malgrat que el facultatiu de l'ICS fa una jornada setmanal de 36 hores i el de la XHUP en fa 40. Ara bé, posteriorment el metge de primària de l'ICS pot guanyar entre 3.000 i 6.000 euros més que el metge de primària concertada.
Plantilles
L'estudi sobre la demografia mèdica, elaborat per la comissió de l'ordenació professional que coordina el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, indica que Catalunya té un dèficit important de metges, malgrat disposar d'una de les taxes de facultatius per cada 1.000 habitants més altes d'Europa.
Aquesta mancança de professionals és deguda sobretot al creixement demogràfic de Catalunya, a l'envelliment de la població i a les peculiaritats del model sanitari català, basat en una xarxa de centres assistencials molt extensa i propera al ciutadà.
El problema s'agreujarà d'aquí a 15 anys, ja que es produirà una jubilació en massa dels metges que ara tenen entre 45 i 50 anys, que és la promoció més nombrosa entre la plantilla en actiu. Tampoc no ajudarà el fet que Catalunya no tan sols ja no capta facultatius d'altres autonomies, sinó que perd personal que emigra a altres sistemes sanitaris, atret per salaris més alts.
Per corregir aquest dèficit de metges, la comissió proposa, entre altres mesures, retardar la jubilació als 70 anys, allargar voluntàriament la jornada laboral amb una millora de les retribucions per la feina extra, importar professionals i incrementar el nombre de places a les facultats de medicina. També planteja reorganitzar els serveis especialitzats, incloses les urgències, per territoris en lloc de fer-ho per hospitals, afavorint les aliances entre centres perquè comparteixin professionals i mitjans.
