33 metges i metgesses de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, defensats pel Col·lectiu AiDE, gabinet jurídic de Metges de Catalunya (MC), han vist reconegut el seu dret a percebre interessos per mora en els conceptes retributius que l’empresa no els hi ha abonat durant cinc anys (entre 2015 i 2019) a la nòmina de vacances. El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per l’entitat i ha ratificat que, a més retornar les quantitats degudes per conceptes com la mitjana de les guàrdies treballades, el complement d’atenció continuada o els plusos de nocturnitat, festiu o cap de setmana —tots ells part de la retribució normal i habitual dels professionals que, d’acord amb legislació europea, s’han d’incloure a la paga de vacances—, la Fundació ha d’incrementar els imports un 10%, corresponent als interessos per mora.
Els fets es remunten a l’any 2016, quan diferents sindicats, inclòs MC, van interposar una demanda de conflicte col·lectiu perquè les patronals sanitàries instessin les empreses associades a regularitzar la nòmina del mes de vacances dels seus treballadors, que no pot ser inferior a la resta de mesos de l’any. Les organitzacions sindicals van guanyar aquella demanda que també va ser ratificada pel Tribunal Suprem.
Amb tot, MC també havia demandat la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, en particular, pels mateixos motius i amb el mateix resultat satisfactori. La diferència és que la sentència guanyada pel sindicat mèdic incloïa l’aplicació dels interessos per mora en les quantitats reclamades pels facultatius demandants, mentre que la derivada del conflicte col·lectiu no ho feia en tractar-se d’un dictamen amb caràcter declaratiu i no d’una reclamació concreta de quantitats.
La Fundació va recórrer la sentència guanyada per MC, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar el seu recurs. Davant d’això, l’empresa va presentar un nou recurs per unificació doctrina, aquesta vegada davant el Tribunal Suprem. Tot per la seva negativa a pagar el recàrrec del 10% per entendre que es tractava d'una situació excepcional i no d'un simple impagament salarial.
Ara, l’alt tribunal ha tornat a tombar el recurs de l’empresa recordant que el pagament dels interessos en els endarreriments salarials opera de manera objectiva i automàtica, segons l'article 29.3 d’Estatut dels Treballadors, i que el cas no encaixa en cap dels supòsits excepcionalment complexos que justificarien la no aplicació d'interessos. La sentència també deixa clar que la dilatació del procés ha estat conseqüència dels terminis inherents al conflicte col·lectiu previ, però això no impedeix reconèixer el dret als interessos per mora en les reclamacions individuals, com la presentada per MC.
El sindicat es mostra satisfet per la victòria judicial, però a l’hora lamenta l’actitud de la Fundació, "entossudida a no reconèixer un dret que és obvi i natural". L’organització assegura que amb aquesta actuació "condemnada al fracàs", l’empresa haurà de pagar "més diners als demandants, més honoraris als seus advocats i més costes judicials" provinents en tots els casos de recursos públics.
