Els departaments de Salut i d’Igualtat i Feminismes del Govern van presentar aquest dilluns, 18 de desembre, el Pla per a l’abordatge de la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius, elaborat amb professionals i experts del sector i dotat amb set milions d’euros. El projecte té una vigència de sis anys –fins el 2028– i inclou més d’una cinquantena d’accions que busquen “augmentar la sensibilització i la informació sobre els drets sexuals i reproductius, incrementar la formació i la capacitació professional; i millorar els serveis d’atenció i acompanyament”.
El conseller de salut, Manel Balcells, va manifestar en la roda de premsa celebrada per presentar el pla que el terme violència obstètrica acostuma a crear “recel” en els professionals perquè “no volen fer mal a ningú, però expressa coses que passen des de sempre” i això “ho hem de canviar”. Així mateix, va expressar que aquest pla no s’ha activat amb l’objectiu d’assenyalar ni acusar a ningú, sinó que s’ha creat per “millorar” i posar fi a uns “procediments no apropiats, rutinaris o no consensuats, com episiotomies sense consentiment, induccions de part sense causa justificada, realització de cesàries sense indicació clara, intervencions doloroses sense anestèsia o la imposició d’una posició específica per al part”, entre d’altres.
Per la seva part, els professionals de l’obstetrícia i la ginecologia han reaccionat a les paraules del conseller i a les opinions compartides als mitjans de comunicació arran de la presentació del pla, ja que consideren que “poden contribuir a desinformar l’opinió pública i traslladar un missatge que erosiona la confiança entre els professionals de la salut i la ciutadania”. La Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia (SCOG), que ha participat en l’elaboració del pla i valora positivament la feina realitzada, ho ha manifestat així en un comunicat en el qual sosté que els “incomoda i dol” que es traslladi la sensació que actuen “de manera generalitzada per motivacions alienes a proporcionar la millor atenció possible i sense respectar la voluntat de les dones”.
Els professionals es formen per oferir sempre una atenció “respectuosa i d’acord amb l’evidència científica més actual”, però les condicions laborals del sistema públic de salut sovint ho dificulta. Tota la ciutadania mereix rebre una atenció sanitària òptima i un bon tracte per part del personal sanitari, respectant sempre les seves decisions, i perquè això sigui possible es necessita disposar de les eines necessàries.
En aquest sentit, des de la SCOG i, també, Metges de Catalunya (MC) defensem el “compromís” d’aquests professionals amb la millora de la salut de la dona i ens mostrem “oberts a fer una revisió contínua de la nostra actuació”, doncs reconeixem els canvis culturals de la societat i les mancances inherents als dèficits estructurals i a la falta de perspectiva de gènere en la pràctica mèdica. Evidentment “hi ha àrees de millora”, però això “no vol dir de cap manera que la violència obstètrica sigui freqüent o generalitzada”.
