La vicepresidenta i delegada de Metges de Catalunya (MC) a l’Hospital de Bellvitge, Teresa Fuentelsaz, ha criticat les retallades impulsades pel Departament de Salut i ha atribuït l’augment de les llistes d’espera a la disminució dels recursos sanitaris, amb referència al tancament de plantes hospitalàries i de quiròfans, i a l’acomiadament de personal mèdic.
En declaracions a 8tv i a Antena 3, Fuentelsaz ha posat com a exemple la situació que es viu a Bellvitge, on la gerència del centre ha clausurat, des de l’inici de la crisi, una unitat de cures intensives, dos quiròfans als matins i entre 10 i 12 quiròfans a les tardes, tot i tenir actualment més de 12.000 pacients en llista d’espera quirúrgica per a alguna de les 65 patologies monitorades.
“La solució passa per posar més recursos en sanitat. Tenim una infradotació que s’ha agreujat amb la crisi”, ha lamentat Fuentelsaz, que ha destacat també el procés creixent de precarització laboral que pateix la plantilla de facultatius: “Un 20% dels metges de Bellvitge cobra menys de 28.000 euros anuals, amb uns contractes escombraria indignes per a un país com Catalunya”, ha afirmat.
D’altra banda, la vicepresidenta de MC ha reclamat al Govern revisar la relació d’intervencions quirúrgiques que tenen un temps màxim d’espera garantit, ja que aquesta es va fixar d’acord amb unes prevalences (proporció de persones afectades per una determinada malaltia en relació amb el nombre total d’habitants d’una àrea geogràfica, durant un període de temps concret) de 2002 que Salut només ha actualitzat una vegada, l’any 2004.
“Es parla de les 14 patologies protegides, quan en realitat n’hi ha més de seixanta monitorades, amb llistes d’espera molt grans per a intervencions d’esquena, d’espatlla, de cirurgia cardíaca i de càlculs renals. En concret, l’Hospital de Bellvitge està operant ara els malalts de càlculs renals que van entrar a la llista d’espera el 2012”, ha explicat.
MC ha instat, recentment, l’executiu català a unificar les llistes d’espera en un registre únic i centralitzat, que inclogui també les proves diagnòstiques, per aflorar la “situació real” de les demores i impedir la picaresca de les empreses de salut, a qui el sindicat ha acusat de “maquillar” les xifres per eludir penalitzacions econòmiques del Servei Català de la Salut (CatSalut) pels retards excessius.
