“Llevat dels casos en què pugui estar justificada la telemedicina (aïllament a grans distàncies o alta mar, en casos d’urgència), la visita mèdica sempre ha de ser presencial. No hi cap la visita mèdica virtual, a no ser que es tracti del seguiment d’un malalt ja conegut (prèviament visitat presencialment) i sempre sota el criteri del clínic responsable de l’assistència”. Així, de forma clara i directa, s’ha manifestat la Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) a les peticions de dues metgesses de família i delegades de Metges de Catalunya (MC) que havien traslladat a la institució col·legial els seus dubtes sobre les derivacions virtuals obligatòries als especialistes hospitalaris que s’han imposat en alguns equips d’atenció primària.
En les seva consultes, les metgesses explicaven com la consulta virtual a l’especialista ha passat de ser un recurs per obtenir una resposta ràpida davant dubtes puntuals sobre l’atenció de patologies complexes, a esdevenir una obligatorietat per al metge de família en qualsevol decisió de derivació del pacient a l’especialista. D’aquesta manera, són els facultatius d’àmbit hospitalari els que valoren en última instancia si han de veure o no els malalts. Segons les delegades del sindicat mèdic, aquesta pràctica afecta per ara a les especialitats de dermatologia, endocrinologia, urologia, traumatologia i cardiologia, i ha provocat que la resposta rebuda sigui sovint “una sèrie d’indicacions, consells, suggeriments d’exploracions complementàries i de tractaments, dels quals no sempre es fa la recepta electrònica, i ocasionalment una confirmació de que el pacient serà visitat de manera presencial”.
Davant els dubtes jurídics i deontològics que plantegen aquestes visites virtuals i els seus efectes sobre la responsabilitat del diagnòstic i el tractament terapèutic dels pacients, la Comissió de Deontologia del COMB remarca que cal distingir entre una visita mèdica, una consulta de metge a metge i una segona opinió. La primera, llevat de comptades excepcions, “ha de ser sempre presencial”. En el cas de la consulta, s’admet l’opció virtual sempre que s’utilitzi per resoldre dubtes o demanar l’assessorament de l’especialista per un tema concret. La responsabilitat de l’assistència seguirà sent del metge que ha demanat la consulta. En canvi, si la derivació és per concertar una visita mèdica, aquesta s’ha de realitzar de manera presencial i el metge especialista “ha d’assumir la responsabilitat de la visita que se li demana”.
A més, en el cas concret de la dermatologia en què alguns diagnòstics es poden determinar visualitzant una imatge, “cal que el metge que ha de cursar la derivació virtual hagi rebut la formació adient i disposi de la tecnologia adequada per capturar la imatge amb qualitat”.
Dilució de responsabilitats
L’òrgan que vetlla pel compliment de les normes de deontologia mèdica assenyala que la consulta virtual pot ser útil per agilitzar el procés d’assessorament de l’especialista de primària per part d’un facultatiu d’una altra especialitat, però que implantar la derivació virtual obligatòria perquè sigui només l’especialista hospitalari qui decideix si ha de visitar el pacient, “és menystenir la capacitat del metge de primària, soscavar la seva autoritat davant del malalt, fomentar conflictes relacionals i diluir de forma ambigua les responsabilitats”.
Com ha manifestat en anteriors ocasions respecte a la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació a les consultes, la Comissió de Deontologia defensa que el recursos tecnològics poden ajudar a la relació entre els metges i els seus pacients i entre els mateixos professionals mèdics, però “no han de canviar els principis de la bona pràctica clínica”.
Abans d’adreçar-se al COMB, les metgesses havien formulat les seves consultes a l’assessoria jurídica i a la direcció assistencial d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). En cap dels casos es va donar resposta a les qüestions plantejades. El departament jurídic va redirigir la consulta a la direcció d’afers assistencials de l’ICS (“ells us podran dir millor que l’assessoria què heu de fer en aquests casos”), mentre que la directora assistencial d’atenció primària, Rosa Morral, no va entrar al detall dels dubtes i va recomanar la lectura del manual d’ús de la plataforma ‘eConsulta’.