El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) d’11 de gener de 2001 ha publicat la Llei 21/2000 de 29 de desembre sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica. Es tracta d’una normativa en què s’hi barregen un seguit d’aspectes d’important rellevància per al metge:
El dret d’informació obliga al metge responsable del malalt i, subsidiàriament, a qualsevol altra persona relacionada amb el seu procés d’assistència, a donar-li tota la informació obtinguda sobre la pròpia salut. El titular del dret és el pacient. Les persones vinculades al pacient només hi tenen dret en la mesura que el pacient ho permeti.
El dret a l’autonomia del pacient l’hi confereix la necessitat de donar el seu consentiment específic per a qualsevol intervenció en l’àmbit de la salut (per a cada supòsit), lliure i per escrit en el cas que el supòsit comporti risc per al pacient. La llei enumera excepcions a la regla i els supòsits d’atorgament per substitució. L’article 8 desenvolupa el document de voluntats anticipades (testament vital).
La història clínica. La defineix, n’enumera el contingut mínim, regula el procediment d’accés a la mateixa, tant per part dels professionals com del propi pacient i indica el temps que ha de conservar-se. Hi ha una possibilitat de reserva per part del professional.
