El secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart, ha carregat aquest divendres contra el Govern, a qui acusa de no dir la veritat quan afirma que la salut és una prioritat de l’executiu català. “Sens dubte que menteix. És una qüestió de dades objectives. En la despesa de salut per càpita estem al mateix nivell que al 2010, i han passat 12 anys. Al 2010 es destinava a Salut aproximadament la tercera part del pressupost de la Generalitat i ara només el 26%. Això són evidències, seria una prioritat si realment s’hagués mantingut o incrementat l’esforç”, ha argumentat en una entrevista a Redacción Médica.
Segons el seu parer, l’escenari de futur és “súper alarmant”, ja que considera que la sanitat catalana, a l’igual de l’espanyola, està en un punt de no retorn. “Tenim la impressió que l’Administració i els polítics pensen que, quan acabi la pandèmia, podran tocar una tecla i tornar al punt de sortida, a desembre de 2019, i això és impossible”, ha afirmat. “La pandèmia ha deixat una sèrie de ferides i de cicatrius que farà impossible que la societat torni, com si res hagués passat, al punt just anterior a la pandèmia”, ha afegit, en referència a la situació ruïnosa provocada per una dècada de retallades.
Davant d’això, ha projectat dues possibles sortides. La primera, que els responsables sanitaris s’asseguin amb els professionals per planificar el sistema sanitari postpandèmic, detectar les necessitats de la plantilla i ajustar-les al nou entorn, i la segona, que intentin cronificar el sobreesforç que està fent el personal per contrarestar la falta de recursos humans i materials. Si és així, ha advertit, podria esclatar una “revolta” de bates blanques.
Lleonart ha criticat el poc interès que demostren els governs per planificar la sanitat a mig i llarg termini, i ha censurat la política habitual del qui dia passa, any empeny. “La sensació és que mentre puguin acabar una legislatura, el que vingui al darrere ja hi posarà remei si ho creu oportú. No hi ha cap mena de voluntat de fer una planificació seriosa”, ha lamentat.
Per al dirigent sindical, una de les víctimes d’aquesta gestió sanitària “deficient” és l’atenció primària, “de la qual estàvem tan orgullosos, però ja pràcticament només en queden les restes perquè està completament destruïda”.
